Opinió

opinió

Mohamed VI guanya

Si tres con­clu­si­ons es poden treure de la res­posta que ha donat el govern espa­nyol al fort incre­ment de pas­te­res i cayu­cos que han arri­bat a les Canàries, és que el rei del Mar­roc, Moha­med VI, ha gua­nyat, tenint més força de cara a qual­se­vol nego­ci­ació amb Brus­sel·les, i que els inde­pen­den­tis­tes del Front Poli­sa­rio han estat der­ro­tats. La ter­cera és que Espa­nya ha deci­dit apli­car a les Canàries la mateixa política que Grècia a l’illa de Les­bos, on hi ha milers d’immi­grants retin­guts des de fa anys. Així crearà a les Canàries cam­pa­ments per con­te­nir-los, posant fi als tras­llats habi­tu­als a la Península. I con­seqüent­ment la diplomàcia espa­nyola tre­ba­llarà per arri­bar a acords amb el Sene­gal, Mau­ritània, el Mar­roc i Algèria per tal que accep­tin, a canvi de con­tra­par­ti­des, més repa­tri­a­ci­ons.

No hi ha una única causa del fort incre­ment d’arri­ba­des a les Canàries, que ha mul­ti­pli­cat per onze la xifra de les vin­gu­des l’any pas­sat. Dues són les vies per anar a les illes. Una, des del Sene­gal o Mau­ritània amb grans cayu­cos, que fan una tra­vessa que dura dies i neces­si­ten rea­bas­tir-se d’aigua i com­bus­ti­ble prop de la costa del Sàhara, con­tro­lat pel Mar­roc.

La segona són pas­te­res que sur­ten del sud del Mar­roc o de les cos­tes del Sàhara, i no neces­si­ten rea­bas­tir-se. I si aques­tes últi­mes set­ma­nes han arri­bat tan­tes embar­ca­ci­ons és evi­dent que s’ha fet amb la com­pli­ci­tat de les auto­ri­tats mar­ro­qui­nes. Fins i tot m’atre­veixo a dir que l’incre­ment de sor­ti­des des del Sàhara ha estat pro­pi­ciat per les matei­xes auto­ri­tats mar­ro­qui­nes, com una advertència a Espa­nya i a la Unió Euro­pea, en un moment que el Poli­sa­rio ha vol­gut fer-se sen­tir, dema­nat a l’ONU i a la Unió Euro­pea que com­pleixi les seves obli­ga­ci­ons.

El Sàhara Occi­den­tal és el més gran dels dis­set ter­ri­to­ris con­si­de­rats per l’ONU pen­dents de des­co­lo­nit­zar. Després de l’alto el foc de 1991, l’ONU hi va pac­tar la cele­bració d’un referèndum d’auto­de­ter­mi­nació. I es va crear una missió, la Minurso, com­pe­tent d’orga­nit­zar-lo i man­te­nir la pau. Però quan va ser l’hora de fer-lo, el Mar­roc va impug­nar el cens i va que­dar tot atu­rat. I quan el Poli­sa­rio va accep­tar incloure en el cens els colons arri­bats amb l’ocu­pació mar­ro­quina, molts pro­ce­dents de la zona d’Ifni, el Mar­roc el va tor­nar a blo­que­jar en no refiar-se del vot dels fills dels colons que esta­ven sim­pa­tit­zant amb el Poli­sa­rio. I el con­flicte s’estancà, amb el Mar­roc ocu­pant tres quar­tes parts de l’antiga província espa­nyola.

Ara fa qua­tre anys, en morir el líder històric del Poli­sa­rio. Moha­med Abde­la­ziz, va ser subs­tituït per Bra­him Gali, que va adver­tir que si no es con­vo­cava la con­sulta, tor­na­rien a la guerra. Poc després el Mar­roc va voler aga­far el con­trol d’un tram des­mi­li­ta­rit­zat a la fron­tera sud amb Mau­ritània, i Gali hi va enviar les tro­pes sah­rauís, reti­rant-se final­ment al Mar­roc. Ara fa un mes, dies abans que l’ONU aprovés la reso­lució per reno­var el man­dat de la Minurso, un grup de segui­dors del Poli­sa­rio van tallar el tram d’aquesta car­re­tera entre el mur de sepa­ració i Mau­ritània. Acció de pro­testa que va ser apro­vada per Gali, com un gest de força. I va ser lla­vors quan van incre­men­tar-se nota­ble­ment les pas­te­res cap a les Canàries. Final­ment el dia 13 va haver-hi inter­can­vis de trets entre tro­pes mar­ro­qui­nes i sah­rauís, i la car­re­tera es torna a obrir. Lla­vors el Poli­sa­rio va anun­ciar que tren­cava l’alto el foc, però les seves quei­xes no han estat escol­ta­des i, donada la seva infe­ri­o­ri­tat, és més que dubtós que s’arris­qui a tor­nar a la guerra.

A diferència de l’ante­rior crisi de cayu­cos a les Canàries l’any 2006, en què el govern de Zapa­tero va ofe­rir a Mali, el Sene­gal o Mau­ritània vies d’emi­gració legal, ara amb l’incre­ment de l’atur a causa de la Covid, sem­bla que la con­tra­par­tida a les repa­tri­a­ci­ons serà, amb el vis­ti­plau de Brus­sel·les, només d’ajuda econòmica i comer­cial. Europa tanca les por­tes. I una mos­tra d’això ja va ser la sentència del Tri­bu­nal d’Estras­burg accep­tant les devo­lu­ci­ons en calent. Sentència que ha permès al Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal espa­nyol, aquesta set­mana, dic­tar la sentència lega­lit­zant les devo­lu­ci­ons a Ceuta i Meli­lla.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia