Que em tornin el vot

Quan algú et diu que ets pre­fe­rent però al davant hi ha un nivell supe­rior que ha de ser el domi­nant i l'ofi­cial, et relega automàtica­ment a ser secun­dari, resi­dual, acces­sori. Els cata­lans ja ho tenim assu­mit, que som perifèrics en aquest Estat cen­tra­lista. Que la nos­tra llen­gua ells no la con­si­de­rin ofi­cial, sinó pre­fe­rent, tal com ha resolt el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal, tam­poc ho hem de veure com una cosa tan nega­tiva. De fet, en aquesta etapa democràtica i cons­ti­tu­ci­o­nal s'ha avançat molt si tenim en compte que durant el règim fei­xista el català estava pro­hi­bit i ara ja és pre­fe­rent. Tot ple­gat res­pon a la seva lògica –la d'ells–, que sem­pre he tin­gut clar que no és la nos­tra. Seguint els seus rao­na­ments, jo vull que els juris­tes i cons­ti­tu­ci­o­na­lis­tes espa­nyols bus­quin argu­ments o dre­ce­res jurídiques per retor­nar-me el vot. Han can­viat l'Esta­tut que vaig votar. El que n'ha que­dat no ho vull. Que em tor­nin el vot.