Indult o amnistia?

Diuen que ells no gover­na­ven quan van empre­so­nar els líders sobi­ra­nis­tes, però el que és cert és que els pre­sos polítics cata­lans fa més temps que estan en presó amb Pedro Sánchez de pre­si­dent del que ho van estar amb Mari­ano Rajoy. Ja no poden fer veure que la repressió no té res a veure amb ells.

Després d’anys de fer política als tri­bu­nals, el govern espa­nyol té ara la pos­si­bi­li­tat de tor­nar a fer política a les ins­ti­tu­ci­ons per afron­tar el con­flicte amb Cata­lu­nya. La solució es diu llei d’amnis­tia i per­me­tria posar el comp­ta­dor a zero per poder seure a nego­ciar de quina manera els cata­lans deci­di­ran el seu futur polític.

De moment, però, sem­bla que només estan dis­po­sats a refor­mar el Codi Penal per revi­sar les penes del delicte de sedició (no per dero­gar-lo) i que ini­ci­a­rien els tràmits de l’indult, segons va anun­ciar el minis­tre de Justícia Juan Car­los Campo. Nota al marge: “tra­mi­tar-los” no sig­ni­fica “apro­var-los”. Tra­mi­tar-los és una obli­gació legal.

Fins i tot en el cas hipotètic que s’apro­ves­sin els indults per als nou pre­sos polítics cata­lans, no seria en cap cas una solució política, sinó una mesura de gràcia del Con­sell de Minis­tres i el rei. I ben­vin­guts serien els indults perquè tor­na­rien la lli­ber­tat a nou per­so­nes que no l’hau­rien d’haver per­dut mai. Ara bé, el veri­ta­ble gest polític que hau­ria de fer el govern espa­nyol és l’apro­vació d’una amnis­tia, perquè suposa una solució col·lec­tiva per als cen­te­nars de repre­sa­li­ats cata­lans (pre­sos, exi­li­ats, con­dem­nats i pen­dents de judici) i perquè s’eli­mina la pena i el con­dem­nat deixa de ser cul­pa­ble, a diferència de l’indult.

És impor­tant que La Mon­cloa rebi un mis­satge unívoc del sobi­ra­nisme català: la solució política es basa en una llei d’amnis­tia i l’exer­cici de l’auto­de­ter­mi­nació. Els indults són pedaços a una democràcia tan mal­mesa que no en té prou amb solu­ci­ons indi­vi­du­als, sinó que neces­sita solu­ci­ons inte­grals... i de caràcter inequívoca­ment polític.