El patriota rehabilitat

Està satisfet de la seva trajectòria política, Àngel Colom. En presumeix. Ho va fer davant la comissió parlamentària que investiga el cas Palau. A criteri de Colom, va ser aquesta trajectòria el que va premiar el patrici Millet amb dotze milions i mig de pessetes quan Colom, ofegat pels deutes generats pel Partit per la Independència i aconsellat per dues persones del món empresarial, de les quals no va revelar el nom, va anar a demanar-li suport. Commou la generositat de Millet, la sensibilitat envers el patriota arruïnat. I a canvi de res! Només per ajudar un lluitador que ha fet fallida. I Colom és modest perquè d'altres comptes, prou solvents, parlen de vint-i-cinc milions de pessetes. No us penseu pas que Colom es presentés davant la comissió cap jup i contrit, al contrari, la testa ferma, la veu alta i clara, el to orgullós, el discurs arrogant. No és estrany. Després de la davallada, ara totes li tornen a pondre. Parlem-ne, de la trajectòria. Colom va sorgir del catalanisme popular i reivindicatiu. Després va consolidar l'independentisme institucional a l'època de les majories absolutes de CiU. Discutia amb el president en els debats parlamentaris. A Pujol, Colom i Ribó el treien més de polleguera que l'ensopida i analítica oratòria d'Obiols. «Vostè em vol encolomar...», va exclamar un dia, no sabem si el conscient o el subconscient de Pujol. I va esclatar una riallada en els escons convergents. Mentrestant, Carod esperava, conspirant i rondinant, que la fruita madurés. I no solament va madurar sinó que es va podrir i tot. Colom va haver d'anar a veure en Millet. Després va passar aquella tan bona. Convertit a la fe convergent, Colom va ser enviat a les missions, al Marroc, amb sou i despatx. Però justament un exconvergent que havia fet el trajecte contrari, Pere Esteve, el va destituir poc després, en arribar el primer tripartit. Una recargolada, fantàstica ironia. CDC, però, com tots els partits grans, té un païdor que ho digereix tot. Si ha estat capaç de pair un Fernández Teixidó, com voleu que no paeixi un Colom? Arròs amb colomí, gustós i catalanesc, ara amanit amb herbes exòtiques.