Procés al franquisme

Desem­bre del 1970. Comença el judici de Bur­gos con­tra 16 joves mili­tants d’ETA acu­sats de la mort de Melitón Man­za­nas, cap de la bri­gada poli­ti­co­so­cial de Sant Sebastià. Per a qui no ho recordi: la Social o la Secreta, poli­cia ins­truïda per la Ges­tapo, repressió, tor­tu­res, con­fes­si­ons i salts per la fines­tra, què volen aquesta gent que tru­quen de mati­nada? El tri­bu­nal mili­tar dicta sis penes capi­tals. El règim, en fase de llarga ago­nia –expansió econòmica, turisme i aires de moder­ni­tat, reor­ga­nit­zació dels movi­ments opo­si­tors, Europa més a prop–, pretén vigo­rit­zar-se amb un càstig exem­plar, però en surt més afe­blit per les pro­tes­tes inter­nes –ahir ens referíem a la tan­cada de Mont­ser­rat– i exter­nes –mani­fes­ta­ci­ons de soli­da­ri­tat a les prin­ci­pals ciu­tats euro­pees i ame­ri­ca­nes, Pau VI demana clemència, el món lliure pres­si­ona...– i, al final, el dic­ta­dor fa marxa enrere i com­muta les penes pels volts de Nadal. El procés de Bur­gos passa a la història com un procés al fran­quisme. Desem­bre del 2020. Nostàlgia d’aquells temps i d’altres de més pretèrits, que ara “estem en mans d’un govern soci­al­co­mu­nista sos­tin­gut per filo­e­tar­res i inde­pen­den­tis­tes, algun dia algú haurà de fer-hi alguna cosa”. Com ara quina?: “Afu­se­llar 26 mili­ons fills de puta, és dema­nar molt? Viva España!” Mis­sat­ges inter­can­vi­ats per un grup d’exmi­li­tars que vol­drien repe­tir la guerra. Ho ha dit el magis­trat Martín Pallín: “Tenen dret a la lli­ber­tat d’expressió gràcies a per­so­nes que pre­ci­sa­ment van ser afu­se­lla­des” (per defen­sar-la, entre altres lli­ber­tats). El procés al fran­quisme no s’ha aca­bat.