Imaginar

Ara fa 40 anys que va des­a­parèixer John Len­non, la veu can­tant dels Beat­les amb permís de Paul McCart­ney. Un Len­non que, ser­vint-se de la seva popu­la­ri­tat i ascendència, sovint feia d’alta­veu per denun­ciar qüesti­ons soci­als i polítiques. Esta­blert a Nova York des de finals dels setanta i amb naci­o­na­li­tat ame­ri­cana, m’he pre­gun­tat mol­tes vega­des què hau­ria dit, fet o escrit sobre mol­tes qüesti­ons que han pas­sat tant al seu país com al món. I és veri­tat que de figu­res com la seva no n’han apa­re­gut, durant aquests anys. No hi ha acti­vis­tes cul­tu­rals amb caràcter i una veu pròpia capaç d’influir en l’opinió pública. Però l’autor d’Ima­gine o Give Peace a chance, temes que sem­pre han estat asso­ci­ats a la lluita pels drets humans i al movi­ment paci­fista, té cançons amb unes lle­tres que et fan veure la vida amb uns altres ulls. Ell ens recorda que “la vida és allò que et passa men­tre estàs atra­fe­gat fent altres plans.” Len­non ho va escriure a Beau­ti­ful boy, una de les últi­mes cançons que va enre­gis­trar el novem­bre del 1980, tot just un mes abans que l’assas­si­nes­sin. La cançó està dedi­cada al fill que després de molts avor­ta­ments van tenir amb Yoko Ono, Sean. I aquesta, com la resta de cançons que inte­gren aquell disc, Dou­ble fan­tasy, forma part del seu tes­ta­ment musi­cal i vital. Des del (Just like) Star­ting over –una reflexió sobre el reco­mençar amb Ono després d’una dolo­rosa sepa­ració– a Woman –un elogi a la seva dona reco­nei­xent que la seva vida era a les seves mans–, pas­sant per aquest Beau­ti­ful boy, demos­tren que aquell noi de Liver­pool –que es va reti­rar per fer de pare– neces­si­tava tocar de peus a terra per con­ti­nuar escri­vint cançons per fer emo­ci­o­nar, som­niar, ima­gi­nar.