Pel pedregar

Som conscients que anem pel pedregar. Tenim ulls a la cara, ho diuen els entesos i negar l’evidència seria d’enzes. Tot i així hi ha gent –molta, massa– que destina el mes de desembre a sortir al carrer com cada any i a comprar de tot (hi ha tarats que semblen penja-robes carregats de bosses i paquets) mentre prepara les festes, el tió, els reis. Truquen a la família, als amics, i planifiquen àpats. Si gastessin tan sols una desena part d’aquest canibalisme capitalista en pensar en els altres, sabrien que aquest Nadal no s’ha de celebrar com s’ha fet fins ara.

És la mateixa gentussa que a principis de mes surt a veure “els llums de Nadal” de la seva ciutat: algú es preguntava a Twitter si aquests individus són arnes. No. Més aviat són imbècils sense gats per pentinar. La situació d’aquest desembre és molt greu. No resulta homologable a cap desembre de cap any de les nostres punyeteres vides.

El metge, escriptor i amic Salvador Macip ho té clar: “La manera més segura de celebrar el Nadal és cadascú a casa seva.” És tan senzill com posar una mica de seny per no entrar al 2021 amb un nou pic de contagis i encara més morts. És tan difícil menjar-te l’escudella i el pollastre amb prunes i pinyons a casa, i de tant en tant trucar a la mama per desitjar-li que passi un bon dia? No pots pensar que, a banda dels desconeguts a qui mires amb suspicàcia pel carrer, la teva família i els teus col·legues també poden ser font d’infecció o, pitjor, els pots matar tu? T’agradaria recordar les festes del 2020 com les més tràgiques de la teva vida? No, oi? Doncs fes el fotut favor de quedar-te a casa, menja’t un parell de talls de torró a la meva salut i brinda perquè l’any que ve puguis recordar-ho tot com un malson sense esqueles.