Una resposta generosa

A les famílies que tenen persones grans vivint en residències els ha sorgit aquests dies un bon dilema. La situació de la pandèmia és molt inestable i els brots de Covid-19 als geriàtrics –amb conseqüències, en alguns casos, com el del Tremp, nefastes– són notícia avui sí i demà també. Els gestors de la crisi sanitària es mouen en un terreny pantanós. Uns dies llancen missatges sobre la importància que els avis puguin passar el Nadal en família pel bé de la seva salut mental (també és curiós que, al cap de nou mesos de pandèmia i amb tot el que ha passat al sector dels centres residencials, ara els preocupi la salut mental dels residents) i l’endemà, alertats pels responsables d’aquestes instal·lacions sobre els riscos que poden comportar aquestes sortides, s’ho repensen i anuncien noves estratègies per garantir alguna cosa més que el benestar emocional dels avis. Em fa l’efecte que finalment hauran de ser les famílies les que, independentment del soroll de polítics i d’experts, i dins del marc prefixat, hauran de prendre una decisió al respecte de manera autònoma. I la qüestió no és gens fàcil de dirimir. S’ha d’anar al fons de la qüestió i preguntar-se què vol dir exactament tenir cura de la gent gran en situació de pandèmia. I fer un exercici de generositat a l’hora de respondre.