Colors

La recent i magnífica exposició de Quim Corominas a Girona (50 anys d’art, Casa de Cultura) i les imminents d’Ansesa Gironella, donen visibilitat a alguns pintors gironins de la mateixa generació (hi hauríem d’afegir el malaguanyat Jaume Faixó) que ens deixen una extensa pràctica de la pintura com a exploració del color lluny de qualsevol altra contingència. En el cas de Corominas, el color s’expressa lluminós i festiu; en Ansesa Gironella i Faixó tot gira al voltant de jocs dialèctics entre el negre i el blanc. Tots tres treballen i es deixen guiar per l’instint i la sensibilitat en el terreny que estableix cada tela en particular i aspiren, per damunt de tot, que el quadre sigui intel·ligible per al mateix pintor. Són hereus del que hi ha implícit en el famós retrat que Matisse va fer de la seva dona i que va titular La dona amb barret. El retrat va ser rebut amb escàndol al Salon d’Automne el 1905, però en els colors cridaners i apassionats del barret hi havia una declaració de principis: el pintor s’havia deixat anar, s’havia immers en els colors i no en la materialitat d’un barret concret. Alguns amics de Matisse volien saber quina mena de barret portava la seva dona el dia que la va pintar. Com era el barret que li havia provocat aquella explosió de colors? Matisse, suposo que una mica exasperat, els va contestar: “Negre, òbviament!” D’alguna manera, aquest trio de pintors gironins que van fer eclosió durant els setanta i vuitanta del segle passat són hereus de l’esperit (i de la broma) de Matisse. Em temo que si no són més celebrats a Catalunya és perquè han treballat al marge de la centralitat cultural barcelonina.