Benvingut, Mister Biden

Per als lec­tors de certa edat i per als amants del bon cinema de totes les edats, el títol esco­llit evoca la gran pel·lícula de Ber­langa Ben­vin­gut, Mis­ter Mars­hall. L’elecció de Biden ha estat cele­brada arreu del món. Als Estats Units d’Amèrica, en alguns estats més que en altres. Hi ha en qual­se­vol cas mili­ons de per­so­nes i grups d’interès que ja han començat a ulti­mar els pre­pa­ra­tius per a l’arri­bada de Mis­ter Biden. Ara bé, com els ciu­ta­dans de Villar del Río en la pel·lícula men­ci­o­nada, una part sig­ni­fi­ca­tiva d’ells veu­ran pas­sar i no parar la comi­tiva de Biden.

Trump ha estat el líder més pola­rit­za­dor de la història dels Estats Units. Aquesta rea­li­tat no ha estat fruit de la casu­a­li­tat, sinó d’un pla curo­sa­ment dis­se­nyat i exe­cu­tat pel mateix Trump, un guió a la seva imatge i sem­blança com els que es fa Tom Cruise. L’èxit de la seva estratègia l’ha fet per­dre tenint els millors resul­tats de la història del par­tit repu­blicà, men­tre que, l’altra cara de la moneda, també li ha rega­lat fins i tot millors resul­tats al seu rival. Guar­dant les distàncies amb Trump, en la forma i en el fons, Ber­nie San­ders va pro­vo­car una dialèctica con­tun­dent­ment a favor i en con­tra dins del par­tit demòcrata durant les últi­mes dues primàries, les del 2016 i les del 2020. Aquests dos sis­mes, pri­mer el del par­tit demòcrata i després el de tot el país, han pro­vo­cat que Biden guanyés pri­mer les primàries i poste­ri­or­ment les elec­ci­ons. Joe Biden va gua­nyar les primàries demòcra­tes perquè les havia de per­dre Ber­nie San­ders i les elec­ci­ons pre­si­den­ci­als perquè les havia de per­dre Donald Trump. Però si alguna vegada ha estat veri­tat aque­lla dita que les per­so­nes no can­vien, cer­ta­ment ho és en el cas d’un polític pro­fes­si­o­nal octo­ge­nari com Joe Biden Jr. La seva elecció ha batut tots els rècords del pro­fes­si­o­na­lisme: no sola­ment és el pre­si­dent electe de major edat, sinó que, amb més de mig segle d’acti­vi­tat política, també serà el pre­si­dent que ha vis­cut més anys a la pri­mera fila política. També serà el pre­si­dent que més vega­des ha inten­tat ser can­di­dat i que més vega­des ha fra­cas­sat, fins i tot més que Nixon.

Biden va flir­te­jar amb la idea de pre­sen­tar-se a les primàries ja el 1984. Poste­ri­or­ment, es va pre­sen­tar a les primàries del 1988, però va haver de renun­ciar per haver pla­giat un dis­curs del líder labo­rista britànic Neil Kin­nock. En les primàries en què final­ment va gua­nyar Obama con­tra Hillary Clin­ton, l’any 2008, ell va haver de renun­ciar per haver que­dat cinquè en el cau­cus de Iowa i haver rea­lit­zat comen­ta­ris con­si­de­rats racis­tes con­tra el mateix Obama. Obama, demos­trant una gran estratègia elec­to­ral, va esco­llir-lo com­pany de ticket. Mal­grat això, després dels seus 8 anys de man­dat con­junt, Obama va ser clau per tal de fre­nar les aspi­ra­ci­ons de Joe Biden, que, seguint les tra­di­ci­ons, com a vice­pre­si­dent es con­si­de­rava el can­di­dat legítim. Obama pac­ta­ria amb l’elit del par­tit demòcrata l’apla­na­ment del ter­reny per a Hillary Clin­ton.

En aquesta dar­rera ocasió, Biden no va començar amb els millors resul­tats. No va ser fins a les primàries de Caro­lina del Sud que va obte­nir la seva pri­mera gran victòria gràcies al suport mas­siu del vot afro­a­me­ricà després de rebre l’endor­se­ment del con­gres­sista Jim Cly­burn. A par­tir d’aquest moment, els pràcti­ca­ment 20 can­di­dats que s’havien pre­sen­tat a les primàries del par­tit van renun­ciar a favor de Biden. Des del moment en què va gua­nyar les primàries i al con­trari del que va pas­sar amb Hillary Clin­ton, Biden va poder comp­tar amb el suport de tots els sec­tors del par­tit, inclo­ent el sec­tor més pro­gres­sista lide­rat per Ber­nie San­ders. També va comp­tar amb la major coa­lició de la història no tant a favor que el futur d’Amèrica estigués en mans de Biden sinó que no estigués en mans de Trump. En aquesta ocasió, en con­tra­po­sició amb el que s’havia donat en les elec­ci­ons del 2016, els mit­jans de comu­ni­cació van ser molt més bel·lige­rants amb l’estratègia i les fake news de Donald Trump, arri­bant fins i tot a eti­que­tar els seus tuits com a fal­sos. Tam­poc van donar cap cober­tura a temes tan suco­sos com la cam­pa­nya de Trump con­tra la supo­sada cor­rupció del fill de Biden. El resul­tat elec­to­ral ha demos­trat la for­ta­lesa de l’elit del par­tit demòcrata, que s’ha permès el luxe d’ani­qui­lar el futur de diver­sos lide­rat­ges potents i dei­xar la sor­tida del moment més deli­cat de la història en mans d’una per­sona que té molt pas­sat però cap futur.