Trump se’n va matant

El 10 de desem­bre, el govern dels Estats Units va ajus­ti­ciar Bran­don Ber­nard, con­dem­nat per la impli­cació en un assas­si­nat del 1999 quan tenia 18 anys. Un dia més tard, va ser el torn d’Alfred Bour­ge­ois, i aviat serà el de Lisa Marie Mont­go­mery, afec­tada per una greu malal­tia men­tal. Molt sig­ni­fi­ca­tiu de la marca Trump. Des del 1976, quan el Tri­bu­nal Suprem va res­ti­tuir la pena de mort, de les 1.529 per­so­nes exe­cu­ta­des només tretze ho van ser per un dic­ta­men del govern fede­ral; per tant, ens tro­bem que l’empre­sari posarà fi al seu man­dat mar­cant un rècord que ens porta al 1896 –124 anys enrere– a la pre­sidència de Gro­ver Cle­ve­land, el qual també va orde­nar més de deu penes capi­tals en tres-cents sei­xanta-cinc dies. Ber­nard va morir als qua­ranta anys des­con­so­lat i pene­dit per un error que havia plo­rat tota la vida, sabent que una cele­bri­tat tele­vi­siva, Kim Kar­das­hian, molt invo­lu­crada en la millora del sis­tema penal, havia dema­nat clemència i que cinc dels nou mem­bres del jurat i la fis­cal encar­re­gada del cas, Angela Moore, havien sol·lici­tat la com­mu­tació per la cadena perpètua. Sense pie­tat. Des que ha per­dut les elec­ci­ons, el pre­si­dent ha pro­gra­mat sis exe­cu­ci­ons fede­rals –deu des del juliol dins del pro­grama elec­to­ral– que s’han de com­plir, és clar, abans del 20 de gener, en què Biden, que és par­ti­dari de la supressió de la pena de mort, pren­gui pos­sessió. Un ter­ri­ble tro­feu que fa els honors a qui durant qua­tre anys no ha demos­trat cap res­pecte per l’ésser humà i que, tam­poc ens estra­nya, ara se’n va ple de res­sen­ti­ment i matant.