Caràcter

Madrid va ser la primera capital artificial que hi va haver al món, per decisió de Felip II. Fernando Chueca, que va ser arquitecte i assagista, va escriure el 1954 el text Carácter de Madrid y personalidad del madrileño, on deia que Madrid és una ciutat constitutivament complexa, però funcionalment simple: per la seva dedicació exclusiva a la seva funció de capital, no només política sinó espiritual. Una ciutat artificial on no hi ha madrilenys, però hi ha una manera de ser madrilenys, que ho són en tant que tenen una funció: exercir la capitalitat. Una feina dura en una ciutat dura, plena de gent que cada dia ha de sortir a guanyar quatre duros, però que “ha de vestir el cuerpo para vestir el cargo”, com retratava Benito Pérez Galdós. Ha passat més de mig segle, però la voluntat de Madrid continua sent la mateixa. Només cal escoltar Isabel Díaz Ayuso. Chueca deia que Madrid “pertenece en grado superlativo a la totalidad de la nación”. Els sona? “Madrid es España dentro de España”, deia la presidenta per argumentar que no es pot tancar Madrid perquè és de tots. Madrid manté, per tant, aquest caràcter. El Madrid polític i el Madrid futbolístic, aquell de guanya encara que sigui amb un gol amb el cul a l’últim minut. I si Catalunya és seny i rauxa i, per tant, ciclotímica, ara està en procés de depressió, amb una capital desapareguda i el Barcelona futbolístic en perill de victimisme. Per això va causar sensació la pancarta de Laporta: “Ganas de volver a veros.” Perquè és l’únic llenguatge que s’entén a la Villa y Corte, on diàleg i negociació és sinònim de rendició.