El discurs de Nadal

No sé per què, sem­bla que hi ha un cert interès a sen­tir què dirà Felip VI en el tra­di­ci­o­nal mis­satge nada­lenc. Men­tre l’espe­rem, per­me­tin que els repro­du­eixi un frag­ment del que va fer el seu pare la nit de Nadal del 2011. Estava enor­me­ment pre­o­cu­pat per la cre­di­bi­li­tat i el pres­tigi de les ins­ti­tu­ci­ons i, sense ver­go­nya, deia: “Neces­si­tem rigor, seri­e­tat i exem­pla­ri­tat en tots els sen­tits. Tots, sobre­tot les per­so­nes amb res­pon­sa­bi­li­tats públi­ques, tenim el deure d’obser­var un com­por­ta­ment ade­quat, exem­plar. Quan es pro­du­ei­xen con­duc­tes irre­gu­lars que no s’ajus­ten a la lega­li­tat o la ètica, és natu­ral que la soci­e­tat reac­ci­oni. Afor­tu­na­da­ment vivim en un estat de dret, i qual­se­vol actu­ació cen­su­ra­ble haurà de ser jut­jada i san­ci­o­nada d’acord amb la llei. La justícia és igual per a tot­hom.” Quan l’emèrit deia això, ja cap al final del seu llarg reg­nat, era invi­o­la­ble, irres­pon­sa­ble i se sen­tia, per tant, impune, into­ca­ble; el rei del mambo, en fi. Exac­ta­ment com se sent ara el seu fill, Felip VI, igual­ment into­ca­ble, invi­o­la­ble i impune. I és en la impu­ni­tat on es cova la cor­rupció. Joan Car­les I donava lliçons d’exem­pla­ri­tat dei­xant que tota la por­que­ria se la mengés el gen­dre Urdan­garín i, no en dub­tin, donarà lliçons el rei. Rene­garà del pare perquè, ja ho diuen els monàrquics, és rei abans que fill. L’emèrit dife­ren­ci­ava per­so­nes d’ins­ti­tu­ci­ons, com ho fa ara Pedro Sánchez. Res de nou, lle­vat dels zeros als comp­tes cor­rents de Suïssa. Si la monar­quia és la peça que aguanta l’arc de volta que és el model d’estat, segons metàfora del minis­tre de Justícia, tenen mala peça al teler.