Gent de merda

No es donen cap importància. No tenen tics alliçona­dors i mora­lis­tes. Es fan dir Gent de merda i són qua­tre ami­gues (Clàudia Rius, Paula Car­re­ras, Rita Roig i Ofèlia Car­bo­nell) que han tras­lla­dat una con­versa de bar a un pro­grama de pod­casts en català. Les ments orto­do­xes no el con­si­de­ra­ran un espai de divul­gació cul­tu­ral, sim­ple­ment perquè la idea de cul­tura que tenen elles és tan àmplia com des­a­com­ple­xada, lliure i trans­for­ma­dora. Gent de merda és una gene­ració de joves que vol­drien dina­mi­tar el món de merda que els han dei­xat els adults. I un dels recur­sos que tenen per esquer­dar el podrit sis­tema és el riure. El riure és una eina de presa de consciència política. La iro­nia té un valor revo­lu­ci­o­nari. Dijous vaig tru­car a la Clàudia Rius per feli­ci­tar-la per l’últim epi­sodi, que va tenir per con­vi­dat un desen­fa­dat Pepe Serra , el direc­tor del MNAC. Amb la Clàudia com­par­tim passió pels museus, uns llocs on no s’hi riu mai, com a les esglésies. I d’aquí plora la cri­a­tura. [PD: Em comen­tava que abans de la pandèmia tenien pen­sat incor­po­rar els seus avis a les con­ver­ses del pro­grama. Tant de bo vin­guin temps que per­me­tin fer-ho. Jo no n’he cone­gut cap, d’avi meu, però des que sé que l’àvia de la Clàudia és una fidel lec­tora d’infor­ma­ci­ons sobre art i cul­tura, me la sento una mica pròpia. Mol­tes gràcies, Maria Rosa!]