Ocupació postpandèmica

La demanda d’ocu­pació haurà cai­gut un 28% enguany al con­junt de l’Estat amb relació al 2019, en un dels exer­ci­cis més funes­tos que es recor­den en ter­mes labo­rals. La pandèmia ha accen­tuat les feble­ses del nos­tre sis­tema de tre­ball, amb molta tem­po­ra­li­tat i sala­ris massa ajus­tats; molt depen­dent de sec­tors com ara el turístic i la res­tau­ració, que, mal­grat totes les excep­ci­ons, paguen per la banda baixa i s’han demos­trat molt sen­si­bles a les cri­sis inter­na­ci­o­nals. A Cata­lu­nya, només al novem­bre les deman­des d’ocu­pació també han cai­gut un 15%, mal­grat la tem­po­rada de Nadal o jus­ta­ment per una tem­po­rada de Nadal plena d’incer­te­ses. Les mesu­res de con­tenció de la pandèmia, revi­sa­bles en períodes curts, ofe­rei­xen massa inter­ro­gants i poques garan­ties que l’ocu­pació que es faci avui es man­tindrà la set­mana vinent. Els ajuts esta­blerts per miti­gar els efec­tes de la Covid-19 no han pogut ser apro­fi­tats d’igual manera per a totes les empre­ses i autònoms: les que no saben què pas­sarà demà no es poden com­pro­me­tre a crear ni man­te­nir ocu­pació. De manera que el 2021 es pre­senta, en matèria labo­ral, des d’una molt baixa posició i recu­pe­rar els indi­ca­dors ante­ri­ors a la pandèmia serà una tasca difícil, que no impos­si­ble. Caldrà tre­ba­llar-ho bé.