El feminisme fa escac i mat

Quan la periodista de la revista Life demana a Beth Harmon, prodigi dels escacs, que se sent quan es guanya els homes en el tauler, en “el seu terreny”, la protagonista de la brillant sèrie de Netflix The Queen’s Gambit troba molest que totes les preguntes girin entorn la seva condició de dona, que és el que la fa excepcional per merèixer la portada. L’escena és dels primers episodis, quan Harmon, que rebutja la imatge femenina que projecten les adolescents d’institut, no és encara l’heroïna glamurosa que amb els ulls ben perfilats i llavis vermells, una mirada intensa, elimina amb quatre jugades els seus adversaris. Netflix ha convertit en mainstream els escacs i el seu missatge feminista; una eina per a la igualtat de gènere. Perquè coneixem Kaspàrov però no sabem noms de campiones. I n’hi ha. Beth Harmon no és real, és el compendi de molts d’aquests noms, “un homenatge a les dones intel·ligents”, segons Walter Travis, l’autor de la novel·la del 1983 en què es basa la sèrie. The Queen’s Gambit no subratlla el girl power en una lluita d’homes i dones. Es posa el focus en la força i les capacitats personals, independentment del gènere, per superar reptes i també addiccions. “Els escacs no són sempre competitius, també poder ser bonics”, diu Harmon. Aquests són els valors.