Trump se’n va perdonant

Fa pocs dies dèiem en un article que Trump se n’anava matant a propòsit de la cursa accelerada d’execucions que practica abans de marxar de la Casa Blanca. Avui titulem Trump se’n va perdonant i els fets són igualment reveladors de la naturalesa perversa de l’encara president i del sistema que el sosté. Vegem qui són els beneficiaris dels seus particulars indults des que aquest dimarts ha començat a prémer ben fort el pedal de l’exculpació. Gent del seu entorn, vet-ho aquí, amics i aliats polítics, uns cinquanta per ara, molts d’ells vinculats a la trama russa que el 2016 el va ajudar a guanyar les eleccions i d’altres condemnats per delictes financers com és el cas del seu consogre Charles Kushner; un bon regal de Nadal que, de fet, es dona a ell mateix amb el propòsit d’entorpir futures investigacions que el podrien esquitxar. Però, a més d’atorgar gràcies en l’àmbit domèstic, també ha alliberat quatre guàrdies de seguretat de l’empresa militar privada Blackwater que complien altes penes de presó (30 anys i cadena perpètua) com a autors de la matança de 17 civils iraquians desarmats (i d’haver-ne ferit vint més) el 16 de setembre del 2007 a la plaça Al-Nasur de Bagdad. Val a dir que en aquella data la corporació actuava com a contractista del departament d’Estat –i ara també amb el nom d’Academi– i que té una llarga trajectòria de violacions dels drets humans. Els mercenaris mai no reconeixen els crims –són simples errors de càlcul–, però obtenen clemència mentre que d’altres se’n van cap al corredor. Necessitarà Trump aquesta porta giratòria?