Il·lusió

Avui és tradicionalment un dia d’il·lusió per als més petits de la casa, però, segurament, l’any ha començat també amb una mica més d’il·lusió per a tots plegats. El desig d’entrada d’any nou deu haver coincidit més que mai al llarg del planeta. L’objectiu del 2021 és recuperar una mica més la vida que teníem abans de la pandèmia o, almenys, que se’ns emporti la maleïda mascareta que abans només vèiem amb certa condescendència als asiàtics mentre feien fotos a la Pedrera o a la Sagrada Família. L’any que hem deixat enrere ens ha demostrat que som febles com a espècie. Un virus ens ha capgirat la vida i ens ha deixat sense abraçades ni petons dels més pròxims, ens deixa només viatjar de manera virtual sense moure’ns de casa i ens ha ressecat les mans amb tant de gel hidroalcohòlic que ens hem posat des del febrer o el març. Hem vist com ens agafava la febre pel paper de vàter, fins que no vam entendre que era una compra compulsiva sense cap mena d’explicació científica al darrere, més enllà d’un simple comportament mimètic pel que vèiem fer als altres.

Avui ens haurem de conformar de veure els Reis de lluny o per la televisió i molts nens perdran un dels dies més màgics mentre estan en l’edat de la dolça innocència. Però l’esperança d’aquest any que tot just arrenca és per a tots. És cert que les xifres de vacunació ja no s’han complert ni la primera setmana, però tots plegats confiem que de mica en mica s’esmenin els errors i les contradiccions a l’interior d’un govern que pensa més en els pròxims resultats que en una bona gestió del bé públic, que hauria de ser el seu principal objectiu. També és cert que descobrir una nova soca del virus encara més contagiosa fa témer el pitjor dels presagis. Tots voldríem despertar d’un malson que fa massa que dura i en el qual pel camí s’ha quedat massa gent. Demà, quan ens llevem esperançats per veure els regals al costat de l’arbre i obrir-los amb delit amb la incògnita de què han pensat per nosaltres els Tres Reis d’Orient. Aquests darrers dies, les bústies reials han permès durant uns segons que els més petits hagin pogut viure la il·lusió d’aquests dies, amb converses més curtes i menys espectacularitat del que representa la cavalcada de Reis habitual, amb caramels, llums, música, cavalls… però és l’edició que ens ha tocat viure. Un any en què a la il·lusió habitual de les mirades lluentes dels nens i les nenes s’afegeix la il·lusió dels grans perquè el 2021 ens torni la vida com la coneixíem.