Nervis

Deia l’altre dia el secre­tari gene­ral de Salut Pública, Josep Maria Argi­mon, que estem massa ner­vi­o­sos, que aquesta és una cursa de fons i que algu­nes dis­fun­ci­ons són nor­mals. Què volen que els digui. Es veu que hem de tro­bar nor­mal que anunciïn a tort i a dret que vacu­na­ran milers i milers de per­so­nes i que després resulti que hi ha dies, sigui per a o per b, en què només se’n van vacu­nar dues (sí, ho han entès bé, dues, no dues mil). Jo ten­deixo a enten­dre-ho tot, i sem­pre he dit que no vol­dria ser al seu lloc, però com vols, Josep Maria, que no ens posem ner­vi­o­sos veient el que veiem? Ara la con­se­llera Vergés ens diu que ja està, que ja ho han arre­glat i que a par­tir d’ara –ara sí– la vacu­nació gene­ral serà impa­ra­ble fins i tot en fes­tius. I jo em pre­gunto: coi, i així què va pas­sar? Que van tenir temps de fer els pre­pa­ra­tius per fer-se la foto del pri­mer dia a la residència de l’Hos­pi­ta­let però no el dis­po­si­tiu dels dies que venien després? Que no ho sabien, que després de les pri­me­res vacu­nes venien les sego­nes? Com volen que no ens posem ner­vi­o­sos amb un govern que ara ens torna a con­fi­nar al muni­cipi i fa tan­car esta­bli­ments d’un dia per l’altre quan fa qua­tre dies ens va enviar a tots de vacan­ces de Nadal sense fer cas de les advertències dels met­ges, men­tre la por­ta­veu Budó s’escu­dava pre­gunta rere pre­gunta dels peri­o­dis­tes par­lant-nos del Pro­ci­cat, d’aquest coi de Pro­ci­cat que ningú sap ben bé què és ni qui hi mana? Ho sabíem tots, que tor­naríem al con­fi­na­ment i a tan­car boti­gues, i el govern també, però no hi va fer res amb l’argu­ment aquest tan lamen­ta­ble que no som Ale­ma­nya i no tenim diners. I què, si no som Ale­ma­nya? Com voleu que no ens posem ner­vi­o­sos, Josep Maria? No sé si n’és cons­ci­ent, el govern, de com de tips n’estem prin­ci­pal­ment del virus, però també de veure el seu des­ga­vell intern m’atre­vi­ria a dir que sobre­tot a par­tir que van inha­bi­li­tar Torra, que si més no de tant en tant feia algun cop de puny a la taula. De ner­vis, senyors del govern, avui només n’hauríem de tenir per veure què ens han dut els Reis (els Mags, que els altres el que duen són mal­de­caps). Espero que a vostè li hagin dut un munt de regals. I a Lluís Puig, justícia per demà. I carbó, és clar, a tots aquells que ens fan posar ner­vi­o­sos.