Populismes

Hi ha una dèria bas­tant gene­ra­lit­zada en el torn mediàtic espa­nyo­lista de situar l’inde­pen­den­tisme en l’òrbita de l’excèntric Donald Trump. Han vist una mani­fes­tació a les por­tes (i por­tes endins també) con­tra el pro­ce­di­ment cons­ti­tu­ci­o­nal de canvi de govern, i els han vin­gut al cap les pro­tes­tes inde­pen­den­tis­tes. En canvi, no van tenir la mateixa capa­ci­tat rela­ci­o­nal quan fa uns pocs mesos una altra mul­ti­tud es va aixe­car en con­tra de la intenció de l’auto­ri­tari pre­si­dent de Bie­lorússia de con­ti­nuar en el poder després d’unes elec­ci­ons més que dis­cu­ti­bles. Tam­poc, és clar, van fer el paral·lelisme entre els ultra­dre­tans racis­tes dis­fres­sats de vikings de Donald Trump amb les dar­re­res mani­fes­ta­ci­ons amb ultra­dre­tans que es recor­den a Bar­ce­lona, el signe de les quals no era pre­ci­sa­ment cata­la­nista, sinó defen­sora de la uni­tat d’Espa­nya. La del 29 d’octu­bre del 2017, per exem­ple, va mos­trar imat­ges de neo­na­zis a les por­tes de la Gene­ra­li­tat en pro­testa per una decisió del Par­la­ment. I amb poli­cies, poc després, mani­fes­tant-se també dis­fres­sats de vikings o d’alguna cosa sem­blant.

“Trump és popu­lisme, i l’inde­pen­den­tisme també”, diuen. Bé, una de les pràcti­ques del popu­lisme és jus­ta­ment donar solu­ci­ons sim­ples i auto­ritàries a pro­ble­mes com­ple­xos. Ja sigui posar un mur a la immi­gració com posar a la gar­jola diri­gents opo­si­tors. I trac­tar una opció política tan estesa dins de la soci­e­tat cata­lana com l’inde­pen­den­tisme a cop de fis­cal i de titu­lar desin­for­ma­tiu és una de les mos­tres més aber­rants d’anti­política i de popu­lisme que es poden veure actu­al­ment a Europa.