Llistes

Cada dia s’incrementa la necessitat de celebrar eleccions el 14-F. El govern actual no dona per a més i el 14-F pot salvar els mobles de la política catalana. Seria d’agrair ser avisats permanentment que no anem a unes eleccions normals. Deixar de fer una campanya corrent de quinze dies i anar per feina amb un parell de debats de TV i ràdio on els partits poguessin exposar el seu programa electoral. Per altres motius, les eleccions de fa tres anys tampoc van ser normals. Eleccions a la vista en contra del criteri dels experts que aconsellen ajornar-les i que tothom es quedi a casa. Un consell oposat a la necessitat urgent de tornar a fer política per gestionar els greus efectes de la pandèmia, la situació dels líders independentistes presos i tots els reptes d’un país complicat d’administrar. La decisió de mantenir o ajornar el 14-F no és fàcil per les pressions dels uns i dels altres. Malgrat tots els auguris pessimistes de possible desafecció de la política catalana, encara hi ha ganes de participar en el 14-F. Les últimes setmanes s’han visualitzat cops de colze per tenir un escó. M’ha sabut greu sentir l’Anna Grau, periodista i número dos de Cs, afirmant que els periodistes s’han d’implicar en un partit polític. Grau voldria que els periodistes s’afiliessin en nòmina a un partit concret i que continuessin exercint. M’ha decebut. La vaig conèixer fa més de 20 anys i llavors apuntava bones pràctiques per a l’ofici. Ara, no. El periodista, l’únic que ha de fer és explicar què passa. És positiu que encara quedin ganes de participar i d’anar a les llistes; de ser parlamentari i contribuir a favor de la causa que sigui. Tot i que en el panorama actual no ha d’haver-hi espai per a la política espectacle i de curta volada. Tirar-se els plats pel cap és sa sempre que sigui per l’anomenat bé comú i no per l’interès personal i mediàtic.