L’oportunitat del futur

Si els governs fos­sin empre­ses, ara que estem immer­sos en el deliri de la pre­cam­pa­nya, seria l’hora de fer balanç i expo­sar amb tots els pèls i senyals l’obra de govern i des­ta­car allò que hem millo­rat i el que hem empit­jo­rat; però com que són polítics no espe­rem que facin res d’això, hones­ta­ment, i tam­poc ho hem d’espe­rar de l’opo­sició, que la seva anàlisi sem­pre resulta exces­siva i tre­men­dista i gens objec­tiva. Però si ho haguéssim de resu­mir suau­ment diríem que per raons endògenes i exògenes ens hem empo­brit i estem per­dent for­ta­lesa naci­o­nal llis­cant per un pen­dent de decadència. Un país és fort si té una indústria potent; és la millor forma de ser admi­rat i res­pec­tat en el món. I nosal­tres no tenim res millor si aspi­rem un dia a tenir un país lliure. I podem ser-ho? Bé, la res­posta seria clara: ho hem de ser. I només amb aquesta volun­tat ferma hauríem d’afron­tar el futur post­pandèmic. És per això que les pròximes elec­ci­ons són tre­men­da­ment impor­tants, perquè tenir un govern que sigui un bon govern és l’opor­tu­ni­tat del futur.

Per ara, encara estem en el ball de noms de les llis­tes i fora d’alguna decla­ració per als titu­lars no conei­xem cap pro­grama ni inten­ci­ons de futur. I aquesta vegada no ens poden tor­nar a equi­vo­car perquè no tenim temps. Més aviat tenim pressa. Una cosa hem de tenir clara i és no dei­xar-nos seduir ni per eslògans ni per adjec­tius qua­li­fi­ca­tius encan­ta­dors, neces­si­tem veure pro­pos­tes, que siguin molt ambi­ci­o­ses, però també molt rea­lis­tes i dei­xar l’èpica per a uns altres temps.

Malau­ra­da­ment, tenim un atur escan­dalós, i si mirem el juve­nil és dramàtic, i hem de tenir tots clar que només es podrà reduir en el moment que les empre­ses i els comerços es reac­ti­vin i se’n creïn de nous. No hi ha cap altra sor­tida. Cap admi­nis­tració ni cap govern podrà crear llocs de tre­ball, només serà el sec­tor pri­vat qui ho pot fer i qui ho hau­ria de fer. I no tinc gaire clar que avui tot­hom ho com­par­teixi. Durant molt de temps l’opinió cre­ada ha deri­vat les recla­ma­ci­ons de tot allò que era indi­vi­dual i pri­vat cap als res­pec­tius governs, i aquests han estat covards i no ens han dit la veri­tat.

I què hem de dema­nar o, més ben dit, exi­gir al pròxim govern? Un govern amb gran experiència en la gestió perquè hem de saber que, ho hem vist ara, només els bons asso­lei­xen bons resul­tats. Una estruc­tura orga­nit­za­tiva pobra fa un mal tre­ball i amb resul­tats pobres. I ara hem de maxi­mit­zar tots els recur­sos i tots els esforços. Com que venen temps difícils i de mol­tes crítiques, hem de recla­mar als equips res­pon­sa­bles molta moti­vació i hàbits de tre­ball. Tenir un atur del 13,2% que ens situa entre els ter­cer del dar­rere d’Europa, amb la pre­visió que podríem arri­bar al 19% i a un atur juve­nil del 40%, són argu­ments prou forts i dramàtics per fer un canvi de rasant i enfo­car-nos amb totes les nos­tres for­ces a gua­nyar el futur. Això també vol dir ser ètics a l’hora de com­ba­tre els clixés dels auto­a­no­me­nats pro­gres­sis­tes i dir clara­ment que o fomen­tem, pro­te­gim i esti­mu­lem la ini­ci­a­tiva pri­vada o no com­pli­rem cap objec­tiu per ser un país pròsper.

Dilluns pas­sat el diari Ara publi­cava que en qua­tre anys sis mil grans for­tu­nes es van tras­lla­dar a Madrid. Una notícia que la podem ana­lit­zar des de dos aspec­tes: a) són uns inso­li­da­ris i b) pre­gun­tem-nos per què ha pas­sat això. I en aquest cas el govern ha de saber que som en un món de lli­ber­tats i obert i que les ini­ci­a­ti­ves del govern, fins i tot en el cas que puguin tenir una expli­cació ètica, sem­pre poden tenir efec­tes inde­sit­jats.

El nou govern haurà de solu­ci­o­nar el finançament autonòmic, que tant ens per­ju­dica per aquests milers de mili­ons que mar­xen i no tor­nen. També haurà de fer plans amb les ins­ti­tu­ci­ons empre­sa­ri­als i sin­di­cals per incre­men­tar la pro­duc­ti­vi­tat, aju­dar les empre­ses a créixer de volum, aju­dar-les a inter­na­ci­o­na­lit­zar-se, inver­tir molt en R+D+I, tute­lar els empre­ne­dors i aju­dar-los perquè no s’hagin de ven­dre la seva empresa, reduir impos­tos... Com veuen, amb tot això i més que no he posat, no ho podrà fer un govern inex­pert i de mit­ja­nies.

És l’opor­tu­ni­tat que tenim per gua­nyar el futur.