Seguim marejant la perdiu?

Si ho pen­sem bé, l’actual situ­ació de pandèmia es podria con­si­de­rar com una situ­ació clàssica de guerra, en què tots els esforços d’un país i dels seus ciu­ta­dans es posen al ser­vei de la victòria en el con­flicte. Un bon exem­ple en seria la res­posta britànica con­tra l’intent de l’Ale­ma­nya de Hit­ler d’envair el país l’any 1940 i tot l’esforç fet pel Regne Unit per gua­nyar la guerra al fei­xisme. És un altre nivell, cer­ta­ment, però la lluita con­tra la Covid-19 no hau­ria de ser a hores d’ara la màxima pri­o­ri­tat de tots els governs, de totes les soci­e­tats afec­ta­des? És veri­tat que els gover­nants diran que ja ho és, la prin­ci­pal pri­o­ri­tat, que s’hi estan dedi­cant tots els esforços i els diners neces­sa­ris, però a hores d’ara tots sabem que, malau­ra­da­ment, això no és així. Ni a Cata­lu­nya ni a l’Estat Espa­nyol, ni tam­poc als prin­ci­pals països euro­peus.

D’entrada, a Cata­lu­nya, si ho fos, la política no esta­ria dis­treta, per exem­ple ara mateix, en estratègies elec­to­rals. O a Madrid, més pen­dents, al govern, de per­ju­di­car el soci de coa­lició i, a l’opo­sició, d’inten­tar fer veure que són ells qui tenen la legi­ti­mi­tat per gover­nar. Fan això en comp­tes d’estar pen­sant la millor estratègia i des­ti­nant-hi tots els recur­sos humans i econòmics dis­po­ni­bles. És a dir, tra­ient diners,per exem­ple, de defensa, d’ambai­xa­des o de la Casa Reial, on es gas­ten mili­ons, i pas­sant a pagar com cal els sec­tors més afec­tats pels tan­ca­ments i les res­tric­ci­ons. O fent ser­vir els recur­sos de la sani­tat pri­vada –i també de l’exèrcit, per què no?– per acce­le­rar al màxim la cam­pa­nya de vacu­nació. No som en estat d’alarma? La situ­ació no és prou greu per no fer el que cal­gui i més?

Llegíem fa uns dies les pro­pos­tes sobre la pandèmia que fa End Coro­na­ri­vus , una orga­nit­zació no gover­na­men­tal for­mada per més de 400 científics, res­pon­sa­bles muni­ci­pals i empre­sa­ris. La seva aposta és molt clara i ha donat bons resul­tats en països com Nova Zelanda i la Xina, on l’eco­no­mia ha patit molt menys: con­fi­na­ment estricte durant cinc set­ma­nes, qua­ran­te­nes i res­tric­ci­ons de mobi­li­tat, ras­tre­jos cons­tants i efec­tius i vacu­nació ràpida. Som-hi? O seguim mare­jant la per­diu?