LA GALERIA
Fàstic horrible
L’escàndol de les empreses de llum és tan colossal que en plena pandèmia i onada de fred, el preu de l’electricitat s’ha disparat
“Segon dia de restriccions. És inaguantable. Tornem a encendre el quinqué. Em produeix tot plegat un fàstic horrible. Jo sé perfectament que anem al desastre, però no tinc ni la força, ni la joventut per dir-ho i anar a la presó.” Ho anotava Josep Pla, el 17 de gener del 1956, en un dels seus diaris personals, recollit per Destino el 2014 en el llibre La vida lenta. Han passat 65 anys i la cosa continua igual. Una part de la Catalunya rural continua patint talls de llum i greus deficiències en infraestructures. Talls de llum, que també suporten determinats barris de les perifèries de les ciutats. Per citar-ne alguns casos propers, podríem parlar de la Font de la Pólvora i Vila-roja de Girona, o del Culubret de Figueres. Després de sis dècades patim del mateix mal. Una xarxa de distribució obsoleta i mancada del manteniment mínim exigible. Ahir els veïns de la zona oest de Figueres denunciaven que l’any passat van suportat 330 talls de llum, 650 en els darrers tres anys, i 21 des de començament d’any. Una denúncia que arribarà a fiscalia. Ja veurem si serveix de res.
L’escàndol de les empreses subministradores de llum és tan colossal que en plena onada de fred, i en un moment en què els més vulnerables han de resistir les conseqüències de la pandèmia, el preu de l’electricitat s’ha disparat un 27% en aquesta arrencada d’any. Cosa que trobarem reflectit en els rebuts de la llum dels propers mesos. Unes factures en les quals les companyies elèctriques ens cobren, entre impostos i altres conceptes, uns imports fixos, encara que no consumim electricitat. Costos que es corresponen a manteniments de xarxes i a la garantia del subministrament, dues coses que les elèctriques en molts casos no fan. De manera similar actuen altres empreses de serveis, ja que l’electricitat no és l’únic bé que s’encareix. La tarifa del gas també experimentarà un augment considerable. Tot plegat forma part de la situació privilegiada del conglomerat d’empreses de l’Íbex, que tot i considerar-se de serveis bàsics abusen dels consumidors, mentre el govern de torn fa els ulls grossos. Una connivència que s’incentiva amb el sistema de portes giratòries. I així, alguns polítics tenen jubilacions privilegiades en consells d’administració. Entre d’altres, podem citar el cas de Miquel Roca Junyent a Endesa, José Montilla i José Blanco a Enagas, o Ángel Acebes a Iberdrola...
