“Per educació!”

Aquest és un llibre que neix d’una feliç confluència d’interessos emocionals i literaris. L’autora, la catedràtica Dolors Oller, agraeix en les “Paraules prèvies” que encapçalen Pel camí de Carner (Fundació Pere Coromines / Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la UdG) la feina de Josep Ferrer, “editor confiat i diligent”, i la “iniciativa mediadora” de Carme Salinas, que va ser qui va suggerir la reedició dels textos que Oller ja havia escrit i publicat sobre el poeta. Allò va ser el detonant d’una operació que va néixer com un prec amical (perquè l’indiscutible mestratge d’Oller exigia tenir a l’abast les seves reflexions sobre poètica i retòrica) i que s’ha convertit no solament en una de les peces més valuoses que ha generat l’any dedicat a Carner, sinó també en un conjunt d’idees que reflecteixen l’ambició intel·lectual d’una de les persones (ho saben del cert els qui l’han escoltat parlar amb rigor i vehemència) que més ha pensat sobre el fet d’escriure i de llegir, de copsar el misteri del procés creatiu.

Dolors Oller explica que va contestar “Per educació!” una vegada que algú li va preguntar per què s’havia de llegir Carner. Això és: per mantenir amb vida la cadena d’aquells que “cautament proposen una conversa amb els morts”. Això és: amb la tradició, amb la pervivència d’una cultura. Aquest llibre ens ensenya i ens encoratja, i ens explica que quan Carner escrivia un poema “meteorològic” o “només una bella descripció”, en realitat ens parlava de pensaments i emocions, d’imaginar, a partir de la realitat, “un sentit ideal, convincent”, uns “sentiments i unes experiències unànimes”.