Verges 2021

L’Assumpta, l’àvia de Verges, quan estava de bon humor feia constar que ella havia estat “germana de llet” amb Francesc Cambó. Hi havia mares –ignoro si encara és així– que no tenien prou llet als pits per alimentar els seus nadons. Llavors acudien a una dida, dona que solia ser de carns abundoses, i a la qual n’hi sobrava. No era gaire estrany veure-les a la porta de casa seva, amb una criatura penjant de cada mugró, que xuclaven amb fruïció la dolça llet manllevada.

Verges és un poble harmònic, que sempre ha rondat el miler d’habitants. En els records d’infància, la vida girava a l’entorn de les terres, i dels animals. Es deia que els vergelitans portaven al butxacó una còpia de l’inventari de l’herència, perquè sovint hi havia discussions sobre la propietat de cadascú. Un pam més o menys de terra generava polèmiques apassionades al cafè de Can Grau, o al del Centre!

La necessitat de mantenir a les plantes baixes de les cases els animals que servien per treballar els camps, o els que s’engreixaven per proporcionar aliment, ocasionava que als carrers del poble hi dominés la ferum del bestiar, i que s’hagués de recórrer als esclops per transitar a peu enmig del fang quan havia plogut massa. I a l’estiu, la temperatura feia refugiar la gent dintre les cases.

Però ara tot ha canviat. Si bé és veritat que el poble conserva la mateixa estructura que seixanta anys enrere, ja no hi ha bestiar darrere les portes, i el sòl dels carrers està empedrat o enllosat, per la qual cosa la netedat ambiental és gairebé absoluta. Aquest any passat han estat de dol, per no haver pogut fer la processó i altres actes multitudinaris que serveixen per animar el poble, i a les noies per trobar parella...

“Carrer del Senyor Llach. Metge”; ens va sorprendre aquesta placa, perquè està dedicada expressament al pare de Lluís Llach, tants anys metge de família, al qual acudia tothom que tenia un problema de salut, i ell els atenia amb saviesa i paciència.

Mesos enrere es va publicar que Lluís Llach, precisament, havia decidit fer donació al poble dels testimonis de la seva llarga carrera professional. Ell és per a tots nosaltres un puntal ferm de les reivindicacions catalanes. Caldrà tenir cura perquè tot el que hi aporti suggereixi clarament aquest compromís, i el traslladi a les generacions futures.

A la placeta, davant de l’ajuntament, hi tenen una “oficina de turisme” que sovint està tancada. És de suposar que tot aquest inventari romandrà en aquell edifici, una vegada posat “en solfa”.

Verges ha estat bressol de polítics, mecenes, de cantants, de canonges, de directors d’orfeons, d’una poeta; amb un altar major a l’església dissenyat per l’arquitecte Rafael Masó, i una campana donada per una uruguaiana, de nom Muntaner, filla del poble, parenta de l’àvia Assumpta.

Es pot demanar més?