Líders...

Ja en plena pri­mera onada de la pandèmia The Was­hing­ton Post pre­deia, pre­nent com a base uns estu­dis rea­lit­zats, que la Covid-19 sos­ca­va­ria la cre­di­bi­li­tat dels governs durant dècades. Tan­ma­teix, la cosa ve de lluny, perquè les desi­gual­tats ja s’esta­ven fent més grans des de finals del segle pas­sat fins a asso­lir els màxims durant la pandèmia.

Si als Estats Units el sou dels direc­tors gene­rals havia aug­men­tat un 1.000%, com­pa­rat amb gai­rebé un 12% d’un tre­ba­lla­dor mitjà, no cal ni ima­gi­nar-se què passa en una eco­no­mia en la qual les pimes i els autònoms tre­ba­llen a pèl i les empre­ses –no pas les de l’Íbex de l’Estat– han de fer equi­li­bris, men­tre l’Estat ja és líder euro­peu en atur, atur juve­nil, deute, cor­rupció, preu de la llum, plan­to­fa­des judi­ci­als,...

Les elits i els que, a través de la política, hi arri­ben per ser­vir-les uti­lit­zen tots els mit­jans pos­si­bles –que són molts-, però ja no obte­nen la con­fiança dels supo­sats segui­dors. Si la gent se’n refi­ava poc, ara ja no se’n refia gens.

El pro­fes­sor Gre­gory P. Shea sug­ge­reix que, per recu­pe­rar el lide­ratge en una situ­ació de mal­fiança com l’actual, els aspi­rants hau­rien d’acla­rir els valors que defen­sen; reconèixer per què volen ser líders; pre­gun­tar a la gent, callar i escol­tar-ne les res­pos­tes aten­ta­ment; dir la veri­tat i només la veri­tat; fer ser­vir dades i expli­car d’on pro­ve­nen; fixar la des­ti­nació en ter­mes con­crets; mar­car els pas­sos que caldrà fer després d’asso­lir-la; fer allò que diuen que faran i retre’n també comp­tes; estar al cap­da­vant, espe­ci­al­ment quan van mal­da­des; nodrir els segui­dors i pre­o­cu­par-se pel seu benes­tar perquè els neces­si­ta­ran més enda­vant.

Tot un repte per als can­di­dats d’unes futu­res elec­ci­ons cata­la­nes que, sense els escapçats per l’Estat, de poca cosa ser­vi­ran si només és per reme­nar engru­nes mise­ra­bles qua­tre anys més.