El color del pintallavis

Avui hi ha elec­ci­ons pre­si­den­ci­als a Por­tu­gal. No és temps de cla­vells, però. Sí de pin­tar-se els lla­vis de ver­mell maduixa, de roig mar­sala o de Rus­sian Red, que és el nom del carmí més venut del món. En un acte de cam­pa­nya, el líder del par­tit de la ultra­dreta Chega!, André Ven­tura, va des­qua­li­fi­car la can­di­data i euro­di­pu­tada del Bloco de Esquerda, Marisa Matias, pel fet de maqui­llar-se “com una nina”. Com que ara les revo­lu­ci­ons es fan des del sofà de casa a cop de clic i tot és més deta­llista i simbòlic, diver­sos polítics d’aquí també es van afe­gir a la cam­pa­nya de suport a les xar­xes soci­als a Marisa Matias amb el títol de Ver­melho em Belem, en referència a la residència del pre­si­dent por­tuguès. El fei­xisme no té argu­ments i l’atac mas­clista a les dones, que ens vol­drien a casa, parint, dient sem­pre que sí, bro­dant o fent pas­tis­sets, és l’insult a l’apa­rença, sigui amb pin­ta­lla­vis o sense; pel sim­ple fet de ser dona. Perquè tant és si te’ls pin­tes del color de les cire­res o de les magra­nes com si no te’ls pin­tes i no et maqui­lles ni t’enjo­ies i et talles el pèl o te’l dei­xes créixer, a l’engo­nal o sota les aixe­lles, tant és, perquè després ja dei­xes de ser una nina i pas­ses a ser un home­not. Al fei­xisme, ni aigua, i cabas­sos de pin­ta­lla­vis, de tots colors, que més enllà del Rus­sian Red n’hi ha de molt bonics.