Vèncer la no democràcia de l’Estat

Les expressions “confrontació intel·ligent” i “vèncer” semblen diferents, però en realitat no ho són. Totes dues tenen per objectiu defensar la personalitat amenaçada de la nació catalana i desenvolupar un règim republicà democràtic en una Catalunya independent de l’Estat espanyol. Passar de la situació actual de repressió no democràtica a una democràcia pacífica en llibertat requereix vèncer un Estat que imposa la seva dominació a tot un poble contra la seva voluntat.

Aquest Estat només ha sabut aplicar la llei del vencedor a totes les reivindicacions catalanes, des de servir-se de botiflers fins a practicar la violència sota empara legal. La resposta que es recomana des de molts sectors per aquest tracte és desobediència i resistència pacífica com exigència de dignitat col·lectiva. A les properes eleccions es tracta d’implantar a Catalunya un nou model polític durable que permeti el desenvolupament en positiu de les tasques de transformació econòmica i social que facilitin l’ésser i l’existència d’un país modern i obert a totes les sensibilitats democràtiques, un veritable equilibri entre producció i consum, o seguir sota el model dictat des de l’Estat central.

Encara hi ha qui es creu que Catalunya és un país format per immigrants d’altres territoris ibèrics als quals s’han afegit altres europeus, africans i asiàtics. Però cap d’ells ha demanat de canviar la lletra de l’himne nacional català Els segadors. La diferència es fa més notable quan s’adquireix coneixement de la gravetat del tracte econòmic i financer que rep Catalunya per part de l’Estat que incompleix els seus compromisos. Cap efecte de renovació política i de modificació del centralisme hispànic ha tingut el règim autonòmic dels darrers quaranta anys que alguns interpreten com a federal. La majoria de les lleis que l’estat de dret ens exigeix respectar pertanyen al pensament d’un passat que no acaba de desaparèixer. I només ha donat ales a tendències ultradretanes en creixement als pobles menys desenvolupats en els aspectes cívics i culturals. De ser apolítics, alguns han passat a ser partidaris de la no democràcia i el nacionalisme únic i unitari que hi ha darrere aquesta demagògia.

Poc han ajudat a l’arribada del progrés els mitjans de comunicació i mitjans televisius defensors de la teleporqueria i la incultura. Han sigut el desenvolupament empresarial, les inversions estrangeres i la lluita en el comerç global, les vies d’entrada i d’accés de les noves tecnologies i l’adaptació del sistema productiu.

L’Estat actual, que segueix desanimant la gent a fer i pensar en política fora de l’horari laboral, no aporta res de nou al millorament de la democràcia a la qual es va adherir el 1978 de manera formal, però no de cor ni sentiment. L’Estat espanyol sempre ha estat a disposició de l’autoritarisme, la corrupció i contra la voluntat del poble. Només cal veure la influència del reaccionarisme de la ultradreta que també s’ha descobert en ple 2020 als estaments de l’administració i els militars contraris a la democràcia.

Vèncer la no democràcia de l’Estat ens obliga a complir unes exigències d’afirmació democràtica, educació i de lluita, en totes les variants pacífiques, per al canvi de les lleis i les mentalitats que regulen l’actual situació, des del moment que ha quedat confirmat que la llei punitiva de l’Estat dominant s’aplica sense aturador contra els demòcrates catalans que es basen en la voluntat popular i les urnes.

Els catalans hem de veure en la nostra història molt més que l’esclavitud voluntària pels fets que van convertir Catalunya en un objecte de dominació del govern de l’Estat i l’exèrcit dels seus protegits espanyolitzats disposats a apagar la dignitat catalana. Ens correspon reforçar les nostres institucions amb sentit patriòtic i fer veure a la ciutadania que el nacionalisme català no és cosa d’una petita classe dirigent adinerada que només vol protegir els seus interessos industrials i comercials, sinó que ho és de tot un poble que no assumeix el centralisme assimilacionista a què ens obliguen les lleis d’una nació diferent.