societat
Centres privats denuncien un increment del 300% de la taxa d’escombraries
Escoles d’art, de música, de dansa, d’idiomes i de reforç educatiu de Girona s’han agrupat per denunciar l’augment més que “desproporcionat” i que consideren que posa en risc la seva continuïtat
L’ordenança municipal els agrupa amb negocis que produeixen restes d’orgànica com ara els supermercats, d’aquí que consideren que és del tot “incongruent”
Diverses escoles d’art, música, dansa, idiomes, reforç escolar o robòtica de Girona, que ofereixen serveis educatius i culturals a infants i famílies de la ciutat, han vist com la taxa d’escombraries s’ha disparat fins a xifres que consideren “inadmissibles i totalment injustes”. En alguns casos, la pujada ha estat de més del 300%. Centres que fins fa poc pagaven al voltant de 600 euros anuals ara han de fer front a rebuts de fins a 2.331 euros.
Una càrrega fiscal que, segons denuncien els afectats, no s’ajusta a la realitat dels residus que generen. “No som un restaurant, no som una empresa amb deixalles orgàniques. La nostra única resta és paper, i cada full ens surt caríssim”, lamenta una responsable d’un centre d’ensenyament no reglat a través d’un comunicat que han fet arribar als mitjans en la que és la primera acció per fer pública la seva queixa.
Per posar-ho en perspectiva, una escola de 250 metres quadrats pot pagar al voltant de 1.440 euros d’IBI, però veu com el rebut d’escombraries puja a 2.331 euros. Una proporció de fins a quatre vegades més que molts consideren absurda i que fa trontollar la viabilitat econòmica d’aquestes activitats educatives, sovint gestionades per petits autònoms o cooperatives.
Ordenança “incongruent”
Segons declaracions a aquest diari de Nipponia Idiomes, –un de la desena de centres que ja s’han agrupat en tan sols un dia i mig–, “el problema rau que l’ordenança municipal s’ha reajustat a l’empara d’una directiva europea i llei que la transposa que no diuen que s’hagin de formar grups segons els tipus de negocis i menys encara que ens considerin com els supermercats, les carnisseries o les floristeries quan som acadèmies ‘sense manutenció’ segons la pròpia ordenança. És a dir, que no produïm ni molt menys la mateixa quantitat de restes orgàniques com altres comerços”. Per això consideren que és “incongruent” tot plegat.
Nipponia, com altres petits empresaris, ja es van personar a l’ajuntament per presentar al·legacions davant els canvis previstos però s’han trobat esperant i com a resposta un “silenci administratiu”. Tot parat fins que els han començat a cobrar la primera taxa d’aquest nou rebut municipal i d’aquí que s’hagin mobilitzat acadèmies com l’esmentada Nipponia, Claudefaula, Preludi, EIS, Eica Idiomes, Axioma, Idiomatic, M’S i tantes d’altres que s’aniran sumant, comenten. “No som pas un supermercat”, reclamen.
Les veus crítiques demanen a l’Ajuntament una revisió urgent del sistema de tarifació, que tingui en compte la funció social i educativa d’aquestes escoles, així com el seu escàs impacte en la generació de residus. “Girona hauria de ser una ciutat d’oportunitats, de futur, no pas una ciutat que penalitza qui en vol formar part des de l’educació i la cultura”, conclouen.
Al comunicat també exposen que “Girona viu una primavera de flors, però el futur de moltes escoles i activitats extraescolars s’enfosqueix per una nova normativa que amenaça amb arrasar un sector essencial [...] Aquestes escoles no només són espais d’aprenentatge, sinó motors de cohesió social, llocs on es forma en valors, on infants i joves descobreixen talents i troben comunitat. “Si tanquen aquests serveis, on podrem aprendre xinès, anglès, pintura, dansa o música? L’Ajuntament està preparat per absorbir aquesta demanda des del sistema públic?”, es pregunten amb preocupació.
El risc d’una ciutat buida
El temor és que, si aquesta pressió fiscal continua, molts d’aquests centres es veuran abocats al tancament, deixant buits no només locals, sinó també barris i vides. “Tindrem una ciutat preciosa, però buida”, denuncien. De fet, ja hi ha barris com Pont Major o Santa Eugènia on aquestes activitats són escasses o inaccessibles, i la nova taxa pot acabar d’ofegar qualsevol intent de fer-hi arrels”, escriuen.
