Malgrat tot, votem!

Una bona amiga em va dema­nar si volia mode­rar un debat de les elec­ci­ons del 14-F i ho vaig decli­nar amb una res­posta política­ment cor­recte, però que incloïa un afe­git: pot­ser millor que no ho faci, perquè en comp­tes de mode­rar esde­vin­dria una veu crítica més. La insa­tis­facció que tenim arra­pada al cos com una lla­gasta des de l’1 d’octu­bre ens ha gene­rat des­as­sos­sec i frus­tració. I si no en teníem prou ens ha cai­gut aquesta pandèmia que a vega­des sem­bla que ha vin­gut per que­dar-se i aca­bar-nos de recloure en el cau després d’haver-nos pri­vat de drets i lli­ber­tats que havien cos­tat sang i llàgri­mes acon­se­guir. No m’agra­den ni com­par­teixo les opi­ni­ons dels quin­ta­co­lum­nis­tes i par­ti­da­ris de les teo­ries de la cons­pi­ració, però els des­as­tres de gestió acu­mu­lats des del 14 de març del 2020 son impor­tants i ja no sabem on posar-los. Intento res­pec­tar les per­so­nes, però cre­uen que ha fet una bona gestió el Minis­teri de Sani­tat, Con­sum i Benes­tar Social? I podem pen­sar el mateix de la con­se­lle­ria de Sani­tat. Sabem que la situ­ació era com­plexa, impre­vi­si­ble, des­co­ne­guda... però per què se’ns dona per la men­ja­dora? Per què es van dei­xar de la mà de Déu mol­tes residències de gent gran? Per què afir­ma­ven que a l’estiu més del 50% estaríem vacu­nats quan és evi­dent que som a les bece­ro­les? Com s’explica aquesta munió d’apro­fi­tats del càrrec des dels mili­tars que sor­tien a la incom­pren­si­ble foto fins a polítics de segona que han tren­cat tot el pro­to­col? Sem­pre m’havien ense­nyat que el capità era el dar­rer que aban­do­nava el vai­xell quan s’enfon­sava. És evi­dent que l’Espa­nya de la pica­resca no ha can­viat gens ni mica, i els vivi­dors i apro­fi­tats con­ti­nuen cam­pant impu­ne­ment men­tre dia a dia anem fent immersió en una crisi econòmica i social fins ara des­co­ne­guda per les actu­als gene­ra­ci­ons. El Mur de les Lamen­ta­ci­ons queda petit al cos­tat de tot el que podríem qüesti­o­nar d’un estat de les coses que no ens fa feliços i que ens fa cada dia més pobres. Ara bé, hem de fer una nou exer­cici de reca­pi­tu­lació: estem avor­rits, can­sats, tips... però el diu­menge 14 de febrer s’ha d’anar a votar. Hem d’exer­cir una vegada més la facul­tat de triar uns càrrecs polítics i, encara que sovint ens por­ten decep­ci­ons, també hem de con­fiar en l’hones­te­dat de molts. Perquè votar és un dret fona­men­tal que no ens podem tor­nar a dei­xar man­lle­var.