El que importa de veritat

“Madrid es España dentro de España”, va recitar no fa gaire la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, i no perquè tingués una revelació geopolítica, sinó perquè és la filosofia que emana de l’Estat i el projecte que pren forma segle a segle governi qui governi. Madrid és el que de veritat importa i la resta... són “provinciasy extranjero”. Qualsevol cosa vertaderament important ha de tenir a veure amb Madrid i per això, entre moltes altres coses, el dit corredor del Mediterrani ha de passar per la capital de l’Estat. La idea d’un eix nord-sud que uneixi els ports importants de l’arc mediterrani amb els del mar del Nord i el Bàltic des d’Algesires a Estocolm tenia tot el sentit en termes econòmics i amb una perspectiva europea, però no tenia cap possibilitat per a l’Espanya radial i madridcentrista. Per això Espanya, la del PP, la del PSOE, la de Podemos, la de Cs i la de Vox, té les connexions de Madrid amb Tarragona, València, Alacant, Màlaga i les que vindran amb Múrcia, Almeria i Algesires, abans que la boja pretensió de l’eix les connecti entre si. Per això, des d’aquesta setmana les tres ciutats més poblades del País Valencià, Alacant, Elx i València, ja tenen totes connexió d’alta velocitat amb Madrid, però no entre si, ni Castelló, Múrcia o Barcelona. I per això, gràcies a la “línea del sudeste peninsular”, els veïns d’Elx i Oriola trigaran més a anar a València que a anar a Madrid, tot i que és a més del doble de distància. Però no s’hi amoïnin, segons Pedro Sánchez “Espanya aposta per trencar la preponderància de l’esquema radial”.