El 15-F i el joc de les cadires

Ens trobem al tram final d’una campanya electoral atípica (com tot el que ens toca viure en aquesta època pandèmica) però amb uns vicis adquirits que ni el coronavirus més virulent pot fulminar. Missatges buits a banda i promeses impossibles de complir, com a mínim a curt termini, fetes sobretot per aquells que no tenen possibilitats de governar, el que realment té importància és el que passarà a partir del 15-F. Quines aliances permetrà l’aritmètica i com es negocia el llegat adquirit a través del vot dels ciutadans. I en aquest joc de les cadires per estar al govern veurem què hi pesa més i qui ha estat més sincer. Sinceritat en política?, es preguntaran vostès. Doncs sí, hauria de ser exigible i ens tocaria ser intransigents en aquest aspecte. El problema és que com a ciutadans hem llançat la tovallola –i no dic que no hi hagi motius per fer-ho–. Perquè cada vegada és més habitual que els partits traspassin les línies vermelles que ells mateixos s’han marcat durant la campanya. Recorden els malsons de Pedro Sánchez amb Podem? No hauria preferit pas que s’haguessin aliat amb Ciutadans, però és un dels exemples que demostren la poca credibilitat que tenen segons quins sacres juraments electorals, dels quals després es renega amb l’excusa que la ciutadania els ha donat un altre “mandat”. Quina barra!