Opinió

anàlisi

Esteve Vilanova

És l’hora de la veritat

Diu­menge, dia 14, Cata­lu­nya tor­narà a votar en unes elec­ci­ons al Par­la­ment. És cert que, una vegada més, hau­rem de votar sobre­po­sant-nos a la por i al perill, en aquest cas per una pandèmia que ens està des­tros­sant sanitària­ment i econòmica­ment. Fins avui, la cai­guda del nos­tre PIB ha estat de l’11,4%, ja amb dades de Vice­pre­sidència i l’Indes­cat, i per tro­bar cai­gu­des d’aquesta mag­ni­tud ens hauríem de remun­tar a la Guerra Civil. Així doncs, l’esvo­ranc fet durant aquest any cos­tarà molt d’esforç cobrir-lo. Pot­ser, i només dic pot­ser, tin­drem l’ajut dels fons que ens arri­bin de la UE. Segons les pre­vi­si­ons, a Espa­nya li per­to­quen 140.000 mili­ons d’euros, dels quals 72.000 són aju­des direc­tes que no s’hau­ran de tor­nar, i la resta, en forma de crèdits tous a llarg ter­mini. En els pres­su­pos­tos espa­nyols del 2021 ja hi ha pre­vista una par­tida de 26.000 mili­ons d’euros d’aquests fons perquè es puguin anar fent ser­vir: 5.600 mili­ons van des­ti­nats a la indústria, infra­es­truc­tu­res i ener­gia, i 4.700, a R+D+I i a la digi­ta­lit­zació. De moment, el govern de Sánchez pren el con­trol d’aquests fons i els governs autonòmics hi tin­dran poc a dir. D’aquesta por, aquell meu pot­ser, perquè ja sabem com van els repar­ti­ments quan els fa Madrid.

És amb aquesta rea­li­tat que el nou govern haurà de gover­nar i per això el nos­tre vot de diu­menge tindrà una importància capi­tal. He de dir que no ho tin­dran gens fàcil, perquè tota aquesta Espa­nya que fa més de qua­ranta anys que viu sub­ven­ci­o­nada, i totes aques­tes grans empre­ses de l’Ibex acos­tu­ma­des a ser sem­pre ben trac­ta­des pel BOE, exer­ci­ran una força impres­si­o­nant per decan­tar al seu favor, com han fet sem­pre, aquests recur­sos, la gran majo­ria dels quals no han ser­vit mai per tenir una eco­no­mia com­pe­ti­tiva i pro­duc­tiva, com hau­ria d’haver pas­sat si s’hagues­sin fet les inver­si­ons amb pers­pec­tiva econòmica i no política.

Els donaré tres dades per veure el gran fracàs de tots els governs espa­nyols en la gestió dels recur­sos de què han dis­po­sat des de l’entrada a la UE, el 1986. Des del 1986, Espa­nya ha rebut més de 260.000 mili­ons d’euros de la UE: per a la política agrària (la PAC), per aju­dar el camp, han vin­gut 196.400 mili­ons; pels fons de cohesió pel desen­vo­lu­pa­ment regi­o­nal, 63.600 mili­ons d’euros, 38% dels quals han anat a parar a Anda­lu­sia. En el mateix període, el total del dèficit fis­cal de Cata­lu­nya, que també són recur­sos de què dis­posa el govern espa­nyol, ha estat de 400.000 mili­ons d’euros. I durant aquest mateix període, l’endeu­ta­ment de l’Estat espa­nyol, que també són recur­sos de què ha dis­po­sat, ha pas­sat a 1,05 bili­ons d’euros. Obser­vin que han tin­gut 1,7 bili­ons d’euros per ges­ti­o­nar. I el resul­tat quin ha estat? Doncs que les auto­no­mies sub­ven­ci­o­na­des ho con­ti­nuen estant, que la pro­duc­ti­vi­tat és molt escassa, que la indústria té poc valor afe­git, que les uni­ver­si­tats estan sota mínims, que la sani­tat fa aigües... És clar que estem vivint a crèdit per poder man­te­nir pen­si­ons, sani­tat, ense­nya­ment..., però tenim la línia de TAV més impor­tant d’Europa i la segona del món, després de la Xina, si bé també la més ine­fi­ci­ent. A algú el pot estra­nyar que amb aquesta carta de pre­sen­tació els països ano­me­nats “fru­gals” es resis­tis­sin a enviar-nos més diners, i encara menys sense cap con­trol?

La gran tasca del pro­per govern serà, jun­ta­ment amb la soci­e­tat civil i els cen­tres de recerca cata­lans, pre­sen­tar pro­jec­tes imba­ti­bles perquè la UE no deixi que Madrid imposi els seus interes­sos, perquè tenim al davant una nova pos­si­bi­li­tat de rein­dus­tri­a­lit­zació i aquesta vegada incor­po­rant-hi molt el conei­xe­ment.

I men­tre esti­guem pro­po­sant i nego­ci­ant aquests recur­sos, hauríem d’obrir un altre front, del qual ningú parla: l’infra­fi­nançament de què som objecte ens per­ju­dica l’eco­no­mia i soci­al­ment, i suposa una pèrdua impor­tant d’opor­tu­ni­tats i de qua­li­tat de vida. En l’informe que fan Eco­no­mis­tes pel Benes­tar, Com millo­rar la qua­li­tat de vida dels ciu­ta­dans de Cata­lu­nya?, xifren en 9.107 mili­ons d’euros anu­als la quan­ti­tat per resol­dre el mal finançament. Si assolíssim aquesta millora, millo­ra­ria el sis­tema d’edu­cació, la qua­li­tat de l’atenció primària, els ser­veis soci­als, les pen­si­ons...

Ben segur que durant la cam­pa­nya elec­to­ral no n’han sen­tit a par­lar gaire, de tot això, però diu­menge hau­rem d’esco­llir els que ens ofe­rei­xin més garan­tia per ento­mar-ho amb força. És l’hora de la veri­tat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.