L’odi al pobre

Men­tre dis­cu­tim la millor res­posta a un par­tit legal tot i les seves con­sig­nes misògines i fei­xis­tes, se’ns va esgla­iar el cor quan el Gimnàs Social Sant Pau, al barri del Raval de Bar­ce­lona, va piu­lar ahir que tres joves van rui­xar amb ben­zina un usu­ari sense llar. Tan­ques els ulls i veus Rosa­rio Endri­nal, assas­si­nada per tres nois que van cre­mar-la en un cai­xer de Sarrià el 2015. Són judi­cis amb imat­ges que mai obli­des. El fis­cal de delic­tes d’odi, Miguel Àngel Agui­lar, ens ha fet peda­go­gia de què és l’apo­rofòbia, l’odi al pobre, i el càstig que demana a cada agressió, tot i que encara el Codi Penal no ho fixi com un agreu­jant, men­tre que la Fun­dació Arrels ens recorda que són per­so­nes, com nosal­tres. L’entrada de la xenofòbia al Par­la­ment ha de tenir res­posta.