Nens i nenes de la guerra

T’entreguen una arma de foc i has d’assassinar el teu millor amic, així s’asseguren que poden confiar en tu. Si no el mates, ell et mata. Ho explica un jove que als 7 anys va ser capturat per un grup paramilitar per cometre atrocitats que el van destruir a ell també. El 12 de febrer és el Dia Internacional Contra l’Ús de Nens Soldats, una pràctica aberrant que atrapa –dades d’Unicef– uns 300.000 nens i nenes incorporats a guerres obertes en trenta països. Coneixem els horrors patits per aquests combatents involuntaris perquè alguns supervivents n’han donat testimoni per conscienciar el món i per expulsar els dimonis que els van robar la infància i l’ànima. De vegades la prova iniciàtica no era l’amic o un veí, de vegades era el pare, la mare, el germà, la germana, és a dir la destrucció del vincle humà, el desarrelament, el no retorn per a unes víctimes/botxins que no es perdonen el mal que els van obligar a fer –i no és pertinent parlar en passat perquè està passant ara–. Segrestats, reclutats per la misèria, torturats, drogats, les nenes esclaves sexuals i proveïdores de fills per a la tropa, els nens enviats a primera línia, als camps de mines, als atacs suïcides. Unicef treballa pel seu alliberament, recuperació física i emocional, i reinserció, una lloable i difícil tasca que pot durar mesos i anys, si acaba reeixint. Estaria bé que ens preguntéssim què hi podem fer. Potser pressionar els governs perquè deixin de vendre armes i esperonar conflictes –ni que sigui indirectament– en zones empobrides però riques en recursos naturals? Molts nens i nenes tindrien futur.