Ideal

Vaig visi­tar per pri­mera vegada l’Ideal després de la seva ober­tura, ara fa poc més d’un any, per con­tem­plar com mai havia vist els qua­dres de Monet, el genial pin­tor impres­si­o­nista. I ara, enmig de la cam­pa­nya elec­to­ral més atípica que recor­dem, he tor­nat a aquest espai del Poble­nou atret per una pro­posta que em sug­ge­ria un viatge vir­tual a una Bar­ce­lona des­a­pa­re­guda. A una Bar­ce­lona mar­cada per la gri­sor del fran­quisme guiat per sis dels millors fotògrafs de casa nos­tra. Imat­ges analògiques dis­pa­ra­des per les càmeres de Joana Biarnés, Fran­cesc Català-Roca, Colita, Oriol Mas­pons, Xavier Mise­rachs i Leo­poldo Pomés, com a pro­ta­go­nis­tes d’una pro­posta d’última gene­ració digi­tal. La tec­no­lo­gia més rabi­osa del pre­sent: intel·ligència arti­fi­cial, rea­li­tat vir­tual, més de 1.000 metres qua­drats de pan­ta­lla, 27 pro­jec­tors... al ser­vei dels retrats d’una Bar­ce­lona que inten­tava tirar enda­vant enmig de la gri­sor, la misèria i la cen­sura del fran­quisme.

A l’Ideal tot és sor­pre­nent. Fins i tot el seu edi­fici, que va començar sent ocu­pat per una pista de pati­natge, i per això al Poble­nou és cone­gut amb el nom d’El Rellisquín. I, poste­ri­or­ment, cinema de barri i, encara més tard, plató de tele­visió abans de con­ver­tir-se en l’actual cen­tre de cul­tura que cerca noves expres­si­ons artísti­ques a través de les noves –i novíssi­mes– tec­no­lo­gies. Els ho reco­mano. No té preu entrar en aquesta Bar­ce­lona en blanc i negre a través de les foto­gra­fies d’aquests sis genis i pas­se­jar per la Bar­ce­lo­neta amb La Chunga, xer­rar amb els Beat­les dins d’una suite de l’hotel Ave­nida Palace o com­par­tir el Park Güell amb Sal­va­dor Dalí.