Canviem les dinàmiques?

Hem vist en els darrers plens de l’Ajuntament de Girona com els regidors no es posaven d’acord en les actuacions prioritàries a la ciutat i es tiraven els plats pel cap atribuint-se mútuament falta de responsabilitat. En el darrer ple van fer un petit acte de contrició i es van desbloquejar algunes partides, les dels dos busos urbans i les obres a les escoles. Chapeau! La ciutat necessita tirar endavant totes les inversions necessàries el 2021, naturalment, i la negativa de l’oposició a aquestes inversions té a veure més amb les maneres que amb el contingut. S’ha argumentat falta de diàleg, repetició de partides que corresponien a exercicis anteriors per obres no executades i, per tant, falta de credibilitat. Cal negociar més i posar-se d’acord, perquè la finalitat és compartida, però sembla que els instruments per arribar-hi encara no ho són.

Esperem la sensatesa de tots plegats per fer avançar allò que porta anys de retard acumulats i que ja no pot esperar més. En un marc global, els ciutadans, a través dels seus representants, tenen raó en els dèficits que s’arrosseguen des de fa una colla d’anys. Per esmentar-ne uns quants, poden fer referència a l’estat d’execució dels pressupostos participats dels exercicis anteriors. Quan arribarem al cent per cent? Quan tindrem el nou contracte de neteja, ja en temps de pròrroga, pendents d’un nou concurs per a finals d’aquest any o principis del següent? Coincidim amb el diagnòstic de les associacions de veïns que la ciutat està bruta llevat de la zona del centre. I no tota la culpa la tenen els serveis de neteja, sinó que en gran part la tenen els ciutadans. Com tenim els migrats efectius de la policia municipal després de jubilacions i baixes laborals? Quantes noves incorporacions han facilitat la millora en presència als barris i la seguretat ciutadana? Quantes obres eternes es pensen desencallar, amb el permís de l’oposició, que millorin la imatge de la ciutat? L’entrada sud de la ciutat, la Central del Molí, les obres del Modern o la plaça Pallach, en són quatre exemples. Quines iniciatives reeixides estan pensades per potenciar el comerç de la ciutat? Per què funciona tan malament la plataforma de venda per internet que ni els comerciants hi creuen? S’acabaran les reparacions del temporal Glòria abans que arribi un nou temporal? Quan es redefinirà el carrer de la Creu? I així podríem seguir, però no em vull fer pesat.

Som tots molt conscients que passem una època de vaques magres i que l’enginy s’ha d’aguditzar al màxim. La innovació i la creativitat són les eines que ens permeten resoldre els problemes en temps difícils, i per això cal remar en el mateix sentit. Els ciutadans volem creure en els polítics i aquests ens han de donar arguments per recuperar aquesta credibilitat perduda. En aquest moment el diàleg és fonamental i no podem posar en perill les inversions. Tampoc volem que se’ns enganyi, i voldríem més explicacions sobre les dificultats comptables i administratives perquè s’entenguin les renúncies que es fan i que portem acumulades. En aquests darrers anys, Girona no ha fet gairebé res de significatiu que hagi transcendit. Les normatives de convivència i les ordenances no s’han actualitzat d’acord amb el moment social i polític. Hem de veure accions més decidides per afrontar els dèficits dels col·lectius més vulnerables. Si falla aquesta visió dialèctica de la política estem abocats a la mediocritat d’una ciutat que ha perdut l’empenta que tenia. Tant de bo que en aquest any que fa poc que hem iniciat s’activi el sentit de ciutat, el consens i les majories de govern que facin possible les inversions en obres, serveis, educació i cultura en benefici de la sostenibilitat, la participació i la convivència ciutadana. Agilitzem la burocràcia administrativa en la licitació d’obres eternament pendents, sabent triar les prioritàries i importants de les urgents, centrant-se en la ciutat i no en altres reclams polítics. Fem pedagogia de ciutat, fem ciutat, des de les respectives responsabilitats.