Negacionistes

Recor­den els temps en què el sobi­ra­nisme era un invent de qua­tre diri­gents que bus­ca­ven una fugida enda­vant per tapar la cor­rupció? D’aque­lla versió es va pas­sar a la del suflé inde­pen­den­tista, que havia de bai­xar ja fa més d’un lus­tre. Després va arri­bar el man­tra “Són menys del 50%” i ara arriba “És igual el per­cen­tatge que tin­guin perquè un referèndum no entra en la Cons­ti­tució.” Segu­ra­ment vostès ho han vist igual que jo estam­pat en tots els car­tells elec­to­rals, fins i tot als mítings. Però Sánchez va aga­far el minis­tre Illa i el va trans­for­mar en el “pre­si­dent Illa”; a cop d’enquesta van deci­dir que els con­ve­nia més votar el 14-F, encara que la pandèmia s’endugués un 25% més d’abs­tenció; van dir que Cata­lu­nya havia llençat una dècada i que calia girar full; i van man­te­nir ben collats els gri­llons de la repressió que blo­queja la política cata­lana i dis­persa l’inde­pen­den­tisme. Però, tot i això, ves per on, les urnes sem­pre els eixa­fen la gui­tarra. Els par­tits del 155 bai­xen de 56 a 53 escons; els de l’auto­odi i la cata­la­nofòbia pas­sen de 40 a 20, els par­ti­da­ris de la inde­pendència amplien la majo­ria abso­luta pujant de 70 a 74, l’inde­pen­den­tisme ara suma un 51,3% dels vots i els par­ti­da­ris de resol­dre el con­flicte Cata­lu­nya-Espa­nya amb un referèndum d’auto­de­ter­mi­nació pas­sen de ser 79 a ser 83 i s’acos­ten als dos terços del Par­la­ment. Vist això, el pre­si­dent del govern espa­nyol i líder del PSOE parla de la “victòria cla­mo­rosa” d’Illa, asse­gura que “la soci­e­tat cata­lana demanda un govern del PSC i els comuns” –sumen 41– i allò que fa un any va qua­li­fi­car de “con­flicte polític”, ja no ho és. Con­tinuïn, doncs, abraçant el nega­ci­o­nisme, con­tinuïn igno­rant el pro­blema i con­tinuïn cre­ient-se que són demòcra­tes.