‘Baron noir’

Les mani­fes­ta­ci­ons i les denúncies de la vul­ne­ració del dret a la lli­ber­tat d’expressió han pas­sat a un segon terme. Els infor­ma­tius de la TV s’omplen d’imat­ges dels enfron­ta­ments entre Mos­sos i mani­fes­tants, d’assalts a boti­gues i enti­tats finan­ce­res, actes de pillatge, etc. S’ha des­viat l’atenció d’allò que era el fons de la pro­testa, i ara resulta que les vícti­mes són els mem­bres de l’ARRO i la Brimo. Can­sat de tot ple­gat, vaig posar una sèrie per eva­dir-me, i de cop em trobo al mig de la mateixa merda. Tinc davant la pan­ta­lla un polític-psicòpata tren­cant a cops de mar­tell l’ordi­na­dor per des­truir pro­ves. Una escena de ficció superada per la rea­li­tat d’un PP que també va des­tros­sar el disc dur del seus ordi­na­dors per esguer­rar pro­ves. M’esforço per tor­nar-me a con­cen­trar en el pro­ta­go­nista de la sèrie, en el moment en què els seus adver­sa­ris polítics l’inten­ten sub­or­nar envi­ant-lo dos anys de vacan­ces paga­des a l’altra banda del món, si boi­co­teja unes elec­ci­ons pre­si­den­ci­als. Escena que em torna a la rea­li­tat reme­mo­rant el “Tamayazo” del 2003 a l’Assem­blea de Madrid, que amb mar­tin­ga­les va fer pre­si­denta de la Comu­ni­tat Espe­ranza Aguirre. M’agrada la sèrie i reco­nec els esforços dels seus guio­nis­tes, Eric Ben­zekri i Jean-Bap­tiste Dela­fon, que ni amb les històries fictícies més inver­sem­blants acon­se­guei­xen superar la dura rea­li­tat de la política.

A Baron noire (HBO), se’ns pre­sen­ten situ­a­ci­ons en les quals cap par­tit en surt ben parat, amb els seus tac­ti­cis­mes i mis­sat­ges per eli­mi­nar el rival amb tota mena de mani­o­bres i into­xi­cació per gua­nyar unes elec­ci­ons o una pre­sidència. Cosa que m’ha tras­lla­dat a l’actu­a­li­tat cata­lana amb les estra­ta­ge­mes que s’empes­quen per for­mar govern o impe­dir que l’adver­sari pugui gover­nar. El pacte per aïllar Illa o el man­tra tòxic que s’envia des del PSOE, els comuns i algun secor d’ERC sobre supo­sats ele­ments xenòfobs i d’extrema dreta a JxCat. Veient aquesta sèrie, ens ado­nem que tots, i quan dic tots vull dir que abso­lu­ta­ment tots els par­tits polítics, tenen els seus “barons negres”, per­so­nat­ges que mani­o­bren i fan tota mena d’enganys, no amb fina­li­tats econòmiques, ni per enri­quir-se, sinó moguts per un afany d’ambició de poder i con­trol des­me­su­rats que sovint arros­sega el seu entorn, fins i tot per­so­nes molt ide­a­lis­tes i nobles. Facin l’exer­cici, posin noms...