‘Baron noir’

Les manifestacions i les denúncies de la vulneració del dret a la llibertat d’expressió han passat a un segon terme. Els informatius de la TV s’omplen d’imatges dels enfrontaments entre Mossos i manifestants, d’assalts a botigues i entitats financeres, actes de pillatge, etc. S’ha desviat l’atenció d’allò que era el fons de la protesta, i ara resulta que les víctimes són els membres de l’ARRO i la Brimo. Cansat de tot plegat, vaig posar una sèrie per evadir-me, i de cop em trobo al mig de la mateixa merda. Tinc davant la pantalla un polític-psicòpata trencant a cops de martell l’ordinador per destruir proves. Una escena de ficció superada per la realitat d’un PP que també va destrossar el disc dur del seus ordinadors per esguerrar proves. M’esforço per tornar-me a concentrar en el protagonista de la sèrie, en el moment en què els seus adversaris polítics l’intenten subornar enviant-lo dos anys de vacances pagades a l’altra banda del món, si boicoteja unes eleccions presidencials. Escena que em torna a la realitat rememorant el “Tamayazo” del 2003 a l’Assemblea de Madrid, que amb martingales va fer presidenta de la Comunitat Esperanza Aguirre. M’agrada la sèrie i reconec els esforços dels seus guionistes, Eric Benzekri i Jean-Baptiste Delafon, que ni amb les històries fictícies més inversemblants aconsegueixen superar la dura realitat de la política.

A Baron noire (HBO), se’ns presenten situacions en les quals cap partit en surt ben parat, amb els seus tacticismes i missatges per eliminar el rival amb tota mena de maniobres i intoxicació per guanyar unes eleccions o una presidència. Cosa que m’ha traslladat a l’actualitat catalana amb les estratagemes que s’empesquen per formar govern o impedir que l’adversari pugui governar. El pacte per aïllar Illa o el mantra tòxic que s’envia des del PSOE, els comuns i algun secor d’ERC sobre suposats elements xenòfobs i d’extrema dreta a JxCat. Veient aquesta sèrie, ens adonem que tots, i quan dic tots vull dir que absolutament tots els partits polítics, tenen els seus “barons negres”, personatges que maniobren i fan tota mena d’enganys, no amb finalitats econòmiques, ni per enriquir-se, sinó moguts per un afany d’ambició de poder i control desmesurats que sovint arrossega el seu entorn, fins i tot persones molt idealistes i nobles. Facin l’exercici, posin noms...