Demà farà un any

Doncs sí, demà farà un any que va començar la pandèmia amb el pri­mer cas detec­tat, la ita­li­ana que havia visi­tat la família i que va ser ingres­sada al Clínic. Un any que el minis­tre Illa ens deia que no cal­dria ni anar amb mas­ca­reta pel car­rer, que la con­se­llera Vergés asse­gu­rava que ho tenia tot con­tro­lat i que el secre­tari de Salut Pública Guix deia que el pre­o­cu­pava més la grip. No són retrets, sinó un recor­da­tori que aquesta pandèmia no ens per­met de con­fiar-nos, ni d’anar ràpid en les sor­ti­des ni d’afron­tar cer­te­ses prèvies, com s’està veient en la lenta vacu­nació i dis­mi­nució de l’ocu­pació dels hos­pi­tals, el lent des­cens de la mor­ta­li­tat dels més vul­ne­ra­bles, les cada cop més suc­ces­si­ves ona­des, les vari­ants del virus... Paciència i humi­liat.