Del bony a la metàstasi

Se li va tan­cant l’ull, quan acon­se­gueix con­tac­tar amb la met­gessa de capçalera resulta que té un tumor cere­bral. Es nota un bony al pit, sis mesos de llista d’espera, acu­deix a la pri­vada. Té for­tes diar­rees, perd pes, pas­sen qua­tre mesos i la colo­noscòpia no arriba, també recorre a la pri­vada: càncer de còlon amb afec­tació al fetge i al pulmó. Són algu­nes de les situ­a­ci­ons que es recu­llen en l’estudi d’Amnis­tia Inter­na­ci­o­nal L’altra pandèmia, cen­trat a Cata­lu­nya, Madrid i Cas­te­lla-la Manxa, que ana­litza una dècada de manca d’inversió en atenció primària i el seu impacte en la salut de la població, ara agreu­jat per la Covid, que es menja uns recur­sos que ja eren insu­fi­ci­ents; ho il·lus­tra molt bé una infer­mera de Cal­des de Mont­bui: “Veiem gent que tenia dolors i ara té metàstasi, estem arri­bant tard.” I com que és evi­dent que no tot­hom pot cos­te­jar analítiques i pro­ves diagnòsti­ques –gràcies a Mas i Ruiz per les reta­lla­des a la sani­tat pública– no tar­da­rem gaire a cons­ta­tar l’abast real d’aquest arri­bar tard que reper­cu­teix en les per­so­nes més vul­ne­ra­bles, amb malal­ties cròniques, de salut men­tal, o immi­gra­des i cui­da­do­res (el 75%, dones). El dret a la salut és el dret a la vida i això hau­ria de val­dre per a tot­hom igual amb inde­pendència de vari­a­bles ben deter­mi­nants com la con­dició social, el gènere i fins l’edat. Està en la nos­tra mà recla­mar als governs allò que és essen­cial i evi­tar que el bony –d’aban­do­na­ment i des­man­te­lla­ment, segons AI– que amenaça el sis­tema sani­tari esde­vin­gui metàstasi incon­tro­lada. Més infor­mació a https://​www.​es.​amnesty.​org .