Del bony a la metàstasi

Se li va tancant l’ull, quan aconsegueix contactar amb la metgessa de capçalera resulta que té un tumor cerebral. Es nota un bony al pit, sis mesos de llista d’espera, acudeix a la privada. Té fortes diarrees, perd pes, passen quatre mesos i la colonoscòpia no arriba, també recorre a la privada: càncer de còlon amb afectació al fetge i al pulmó. Són algunes de les situacions que es recullen en l’estudi d’Amnistia Internacional L’altra pandèmia, centrat a Catalunya, Madrid i Castella-la Manxa, que analitza una dècada de manca d’inversió en atenció primària i el seu impacte en la salut de la població, ara agreujat per la Covid, que es menja uns recursos que ja eren insuficients; ho il·lustra molt bé una infermera de Caldes de Montbui: “Veiem gent que tenia dolors i ara té metàstasi, estem arribant tard.” I com que és evident que no tothom pot costejar analítiques i proves diagnòstiques –gràcies a Mas i Ruiz per les retallades a la sanitat pública– no tardarem gaire a constatar l’abast real d’aquest arribar tard que repercuteix en les persones més vulnerables, amb malalties cròniques, de salut mental, o immigrades i cuidadores (el 75%, dones). El dret a la salut és el dret a la vida i això hauria de valdre per a tothom igual amb independència de variables ben determinants com la condició social, el gènere i fins l’edat. Està en la nostra mà reclamar als governs allò que és essencial i evitar que el bony –d’abandonament i desmantellament, segons AI– que amenaça el sistema sanitari esdevingui metàstasi incontrolada. Més informació a https://www.es.amnesty.org .