Guanyadors o perdedors

Hem arribat al moment crític, i no poden errar. Necessitem que s’entenguin, però més encara, que s’entenguin per fer coses. No es tracta d’ocupar els càrrecs i el poder, és imprescindible que ho facin per unir esforços i fer sortir el país d’aquest sot en què ens hem ficat i que ens portarà a una decadència segura si no actuem. Necessitem un pla, un programa, clar i acceptat per tots o per la majoria dels implicats, en què els afers econòmics tinguin una gran rellevància, perquè és tot el país el que està en perill. Tenim molts enemics i molta competència que intentaran posar-nos les coses difícils. Són poderosos i no ens serà fàcil, si no anem units, vèncer amb èxit totes aquestes reticències, que són externes, però també n’hi ha d’internes. No podem minimitzar-les. Encara que sigui inaudit, aquí també hi ha gent que voldria el nostre fracàs i el seu hàbitat preferit és la dependència espanyola; com més forta, millor. No sé com estan les negociacions i tampoc sé per quin model de país treballen els del grup del 52%, i aquesta indefinició té grans costos polítics, però també grans costos econòmics. Voler integrar, tant sí com no, un grup amb nou diputats antisistema em sembla una barbaritat, per la constant conflictivitat que provocaria dins del govern amb les seves exigències dogmàtiques i pel poc sentit de país que tenen. La història recent ja ens ha mostrat a bastament la seva immaduresa a l’hora de fer política, boicotejant els moments més crítics: aprovar pressupostos, enviar Artur Mas a la “paperera de la història”, i la pitjor de totes, el seu comportament immadur en la investidura de Jordi Turull, quan tothom sabia que l’endemà entraria a la presó, són evidències de com actuen. Quan en moments clau i dramàtics de la nostra història el comportament de la CUP ha estat irresponsable, tenir-los al govern és una temeritat, a banda que el seu model de país, si és que en tenen, no té res a veure amb el d’ERC ni el de JxCat. I precisament el que necessitem ara és clarificar el model i treballar per enfortir-lo, i el model econòmic té unes urgències inajornables.

També caldrà molta fermesa en la defensa dels criteris clau, i al govern i a les conselleries rellevants hi ha d’haver gent que sàpiga per experiència què és i com funciona una empresa, com funciona el mercat i la competència i com s’han de pagar les nòmines dels seus treballadors, i en més d’una ocasió hom ha tingut la sensació que alguns polítics ho desconeixen totalment per la manera com tracten o castiguen els empresaris i els autònoms creadors de riquesa.

La represa econòmica dependrà de molts factors: uns, a més curt termini; uns altres, a més llarg. A curt termini, hi tenim com a element cabdal la capacitat i l’eficiència en la vacunació, perquè, a més d’una incidència clara a favor de la salut pública, també té uns efectes directíssims en la represa econòmica i en la mobilitat. I un altre fet conjuntural a resoldre, que em sembla rellevant, és calmar els ànims d’aquests grups violents que tenen com a únic objectiu provocar destrosses en establiments, oficines i botigues, i robar-hi. Aquí sí que els poders públics i la policia han de ser clars i contundents, perquè la represa també implica l’estabilitat política i social. Destruint no es construeix res, i aquí destruïm patrimonis, negocis i, sobretot, la imatge i el prestigi de marca de país.

En segon terme, el que s’haurà de fer a mitjà termini és pressió i negociació constants amb el govern espanyol, perquè fa massa anys que estem discriminats políticament i econòmicament, i avui ja tenim tot un seguit d’estudis independents que ratifiquen el càstig a què estem sotmesos des de fa anys.

Hem de desterrar aquest bonisme quan som decisius a Madrid pel qual ens n’omplim la boca i després regalem la nostra força a canvi de res o de promeses vanes que mai es compleixen, i que siguin els altres els que passen el rasclet per recollir el que hem sembrat nosaltres.

No tenim gaire temps per posar-nos-hi, i dependrà del nostre encert i la nostra capacitat per situar-nos en la història entre els guanyadors o els perdedors. La crisi no entén de demagògies ni de miratges, però sí de temps.