Urnes al Camp Nou

La història dirà algun dia, amb una mica més de perspectiva, si Joan Laporta va ser el millor president del Barça. El que ja pot dir ara és que ha estat el president del millor Barça en 121 anys d’història, perquè va agafar el club deprimit, acomplexat i instal·lat en la mediocritat esportiva i econòmica i el va deixar a dalt de tot del podi del futbol mundial, amb l’autoestima culer pels núvols i el seu model de club convertit en una referència per a la resta. Però, és clar, això va ser fa més d’una dècada. Quasi onze anys després, el Barça torna a ser una ombra, després d’una llarga etapa de decadència que l’ha deixat amb greus dificultats econòmiques, un equip en transició intentant sortir del pou i una crisi institucional que aquesta setmana ha derivat en la detenció de l’expresident Bartomeu i tres dels seus executius de confiança. Les eleccions d’aquest diumenge són el primer pas per superar aquesta situació, l’oportunitat de retrobar el rumb, el projecte i el lideratge que tornin a convertir el Barça en un dels millors clubs del món en tots els sentits. Hi ha tres candidats, tres projectes construïts sobre el paper, un continuador de la línia iniciada per Sandro Rosell i continuada per Josep Maria Bartomeu (Toni Freixa) i dos renovadors en tots els sentits (Joan Laporta i Víctor Font). Però la gran qüestió és la credibilitat. I per això, Laporta ha estat el gran favorit des que es va posar data a les eleccions. En el fons, aquests comicis sempre han anat de si Joan Laporta podrà repetir el 2021 el que ja va aconseguir el 2003 en circumstàncies similars. Els fets l’avalen. Falta que l’avalin també les urnes.