Què volen que sigui el Born

En una roda de premsa que no va durar ni cinc minuts, el regi­dor de Memòria Democràtica, Jordi Rabassa, va anun­ciar dilluns la des­ti­tució de la direc­tora del Born Cen­tre de Cul­tura i Memòria, Mont­ser­rat Ini­esta. “Dis­fun­ci­ons en el lide­ratge tant d’imple­men­tació del pro­jecte cul­tu­ral com de la gestió interna del mateix equi­pa­ment” són els motius que ha esgri­mit el con­sis­tori per jus­ti­fi­car la decisió d’apar­tar aquesta antropòloga i museòloga que va ser nome­nada el 2017 per con­curs públic. Vuit anys després d’inau­gu­rar-se, no s’entén que s’esti­gui des­a­pro­fi­tant l’immens poten­cial que té aquest espai. El Born és mol­tes coses alhora: un jaci­ment únic que encara amaga secrets, una arqui­tec­tura sin­gu­lar i un pro­grama de con­tin­guts cul­tu­rals ideal per entre­lli­gar pas­sat, pre­sent i futur. No té equi­va­lent a la ciu­tat. El com­por­ta­ment erràtic de la ja exdi­rec­tora és con­seqüència del rol inde­fi­nit i confús que l’Ajun­ta­ment ha adju­di­cat al Born, que neix de l’estra­nya inco­mo­di­tat que sent per la seva sig­ni­fi­cació. Menys­te­nir els fets del 1714 és l’error de punt de par­tida. Que encap­su­lar-los també ho seria. Els pròxims mesos es con­vo­carà un nou con­curs per tro­bar el relleu d’Ini­esta, però la gran pre­gunta con­ti­nuarà sense res­posta: què volen que sigui el Born.