Nosaltres, les dones

Un altre 8 de març. Com ho tenim, les dones del nostre món? Els progressos que fem cap a aconseguir les antigues i noves reivindicacions del feminisme són massa pocs i massa lents i encara, a vegades, fem passos enrere. La pandèmia ha castigat més les dones. De fet, la pandèmia ha accentuat problemes que ja hi eren i els ha fet encara més descarnats. La irrupció del teletreball no ens ha ajudat: la servitud que genera la connexió digital ens ha anat en contra, i la conciliació ha estat més que mai un miratge. El 62% de les dones hem ajudat els nostres fills amb les tasques de l’escola durant el confinament. El 70% de les persones que han anat a l’atur aquest mes de febrer són dones. Les dones hem cuidat més els altres. També ens hem contagiat més.

Tot i que poques coses ens van a favor, en canvi, miraculosament, les dones fem, en el camp personal o recolzades les unes amb les altres, uns passos molt importants en el nostre apoderament: de mica en mica ens anem fent fortes i independents. El primer d’aquests passos, el més important, és la formació. Ens instruïm per ser més lliures. Noies universitàries a part, que són majoritàries a moltes facultats, parlo aquí de la base: els cursos d’alfabetització, les classes de català per a adults i els clubs de Lectura. Un 80% dels meus alumnes de català són dones. Ara les classes són virtuals, i el primer que han de fer moltes alumnes és superar les dificultats informàtiques. Per a moltes el Teams –càmera, micro, xat, documents compartits...– és un desconegut que fa mitja por. Però n’acaben sabent i es connecten a les sessions puntuals i orgulloses. Són llestes, vives, esforçades, amb moltes ganes d’aprendre. Volen fer seva la nostra llengua per poder-se sentir aquí una mica més com a casa. A vegades mentre una alumna contesta sento un nadó que plora i noto que s’inquieta: cuida el fill i aprèn, tot a l’hora. Les dones són conscients que com més coses sàpiguen elles més coses sabran els seus fills i les seves filles. Volen saber. Per elles, sí. Per poder ensenyar, sobretot.

El manual del curs bàsic que seguim té una unitat que parla dels oficis i les professions. Un dels exercicis consisteix a completar frases amb un ofici o un altre. Una frase diu: Em vull divorciar; parlaré amb.... Una altra: A l’hospital em visita ... excel·lent. Doncs bé, a cap classe, cap alumna, cap alumne, ha omplert els buits amb una advocada i una doctora. Fins i tot una alumna hondurenya que és llicenciada en dret va posar un advocat. Suposo que això és un micro –o maxi– masclisme inconscient perpetrat per nosaltres mateixes. Tenim, doncs, molta feina per fer. De moment jo a partir d’ara forçaré una mica l’exercici. Posaré: Em vull divorciar; parlaré amb una ... I així, forçosament, hauran de triar l’advocada, perquè article i nom concordin. Fins que un dia, espero que no gaire llunyà, posar advocada o doctora els sigui ben natural.

Els Clubs de lectura són un altre espai que les dones dominem. Als clubs que dinamitzo només hi ha dones, grans lectores, amb una curiositat innata i una gran sensibilitat per interpretar els textos que llegim: sempre hi troben un matís, un detall... S’engresquen les unes amb les altres. Llegim novel·les, narracions, poesia de tant en tant, i alternem textos clàssics amb novetats editorials. Però el seu gènere preferit, no cal dir-ho, és la novel·la. Les meves lectores estimen les novel·les, sobretot, perquè estimen la complexitat humana. Per això em sorprèn tant saber que hi ha molts homes que no llegeixen ficció, que només llegeixen assaig o biografies; alguns, a més, se’n vanten com si les novel·les fossin relats sentimentals i previsibles. Aquests homes, em pregunto, com s’ho fan per entendre el món i les persones que hi habiten? Com s’ho fan, per entendre’s? Com es troben, com es consolen? Les opcions importants que han de triar i que les narracions condensen tan bé, on les aprenen, ells? Ray Bradbury deia que tenim l’Art perquè la Veritat no ens mati... Sí, la ficció ens fa viure més bé, i les dones prou que ho sabem. Per això seguim gestant –escrivint i llegint– relats: perquè ens ajudin a afrontar la vida.