Provincians ‘vs.’ catalans

Després de l’èxit de l’atu­rada de país (apa­llis­sat) del 3 d’octu­bre del 2017 –a la qual, per cert, la patro­nal Foment es va opo­sar–, l’uni­o­nisme de províncies va orga­nit­zar la que ha estat, fins ara, l’única gran mani­fes­tació d’aquest bloc. Aquell 8 d’octu­bre van sor­tir a pas­se­jar per Bar­ce­lona tots els per­so­nat­ges del pes­se­bre espa­nyo­lista –des de Caye­tana Álva­rez de Toledo fins a Álvaro de Maric­ha­lar, pas­sant per Josep Bor­rell– sota el lema Prou! Recu­pe­rem el seny, que va ser­vir de parai­gua per als crits real­ment popu­lars al car­rer, com ara el mode­radíssim “Puig­de­mont, a prisión!” o els sem­pre asse­nyats “Viva la Guar­dia Civil” i “Yo soy español, español, español...” Tres anys després, els senyors repen­ti­nats del club de Foment han repes­cat la idea d’aquell lema espa­nyo­lista (ara, Ja n’hi ha prou, cen­trem-nos en la recu­pe­ració) per ori­en­tar els canons de les elits econòmiques con­tra un pacte inde­pen­den­tista que tras­lladi la majo­ria social i par­la­mentària al govern. Aquest “prou!” crònic és un adver­ti­ment a l’inde­pen­den­tisme, mai con­tra les deci­si­ons que des de l’Estat, sis­temàtica­ment, sub­or­di­nen l’eco­no­mia cata­lana al crei­xe­ment de Madrid.

En fi, el parany de tota la vida. Per això és impor­tant que pren­guin les reg­nes de l’eco­no­mia cata­lana els sec­tors més dinàmics i menys depen­dents dels per­mi­sos de l’Estat i de les escor­ri­a­lles del BOE. L’exem­ple de la Cam­bra de Comerç de Bar­ce­lona ha de ser­vir per eixam­plar la base per dalt, acom­pa­nyant ini­ci­a­ti­ves patro­nals com ara Anem per Feina i sin­di­cats sense sub­or­di­nació, com per exem­ple la Inter­sin­di­cal-CSC. L’eco­no­mia cata­lana no pot con­ti­nuar diri­gida per dele­gats de províncies. Aquí ens hi va tot.