Passem tots a l’acció

La revolució que en la darrera dècada ha emprès la dona ha passat, primerament, per la identificació pública del problema: el masclisme és un fonament del sistema capitalista, que discrimina, menysté i explota les dones, sí. I això té conseqüències en tots els àmbits, públics i personals. Avui dia, s’ha aconseguit que aquesta realitat ja sols la discuteixi obertament l’extrema dreta. I és precisament des de l’extrema dreta d’on ve una amenaça imminent a l’avenç de les polítiques d’igualtat femenina.

A la visibilitat del conflicte –que cal mantenir amb jornades reivindicatives com la d’ahir– s’hi han d’afegir noves polítiques i legislacions específiques, que afavoreixin la igualtat de les dones, sancionin i deslegitimin comportaments masclistes. També s’han de contraposar models en positiu. En aquest sentit, tant l’acotament de l’extrema dreta al Parlament per part de la resta de formacions com el compromís republicà en la creació de la conselleria d’Igualtat i Feminismes haurien de servir per fer un pas endavant en la supressió de la desigualtat.

Fora de l’àmbit de la gestió política, també cal passar a l’acció. Massa sovint sento dones que es queixen de la desigualtat de repartiment de càrregues familiars. O sobre la subtil discriminació al lloc de feina, sense entrar en la gravetat dels abusos i dels maltractaments. Són arguments tan similars als de les nostres àvies que fa feredat escoltar-los de nou en dones de 30 anys. I és el símptoma que la reivindicació no és suficient, perquè fins i tot es retrocedeix en l’àmbit clau de tot conflicte: el personal. I no val dir que les dones han de ser més valentes. Cal plantar-se, però el pes no l’ha de carregar la víctima de la discriminació, i menys sola. Els homes us hi heu d’implicar, colze a colze, perquè aquesta és una lluita comuna. Passeu a l’acció per amor, per justícia o per viure en un món més igualitari, millor.